Sant Pere de Bertí
| Sant Pere de Bertí | |
 L'església romànica de Sant Pere de Bertí |
|
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Comarques centrals |
| • Comarca | Moianès |
| • Municipi | Sant Quirze Safaja |
| • Coordenades | (i) |
| Altitud | 703,5 msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | Segle XX |
| Diòcesi | Vic, arxiprestat del Moianès |
| Categoria | Església sufragània de Sant Quirze Safaja |
| Estat d'ús | En ús |
Sant Pere de Bertí és l'església romànica del poble de Bertí, antiga parròquia rural del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès, tot i que administrativament unit a la del Vallès Oriental.
Està situada damunt i al nord dels Cingles de Bertí, a l'extrem sud-oriental del terme municipal, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figueró.
El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.
Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. A l'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.
L'església és d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.
A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.
Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.
Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
[modifica] Bibliografia
- GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0.
