Sant Pere de Riuferrer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Antiga cel·la monàstica, després església parroquial | |||
| Construcció | Segle XI - | |||
| Ús | capella, església parroquial i capella  | |||
| Cronologia | ||||
| 1159 | consagració | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 342,2 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Arles (Vallespir) | |||
| Localització | Vall del Riuferrer | |||
| ||||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 14 gener 1954 | |||
| Identificador | PA00103961 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
| Propietat de | Santa Maria d'Arles (800–1789) propietat privada (dècada del 1790–) | |||
Sant Pere de Riuferrer, antigament Sant Pere dels Boscos, és una antiga cel·la monàstica, que fou més tard parròquia rural de la comuna d'Arles, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Està situada[1] a la vall del Riuferrer, al nord-oest de la vila d'Arles. És un bé inventariat[2] com a Monument històric.
Història[modifica]
Fou fundada per Castellà I, primer abat de Santa Maria d'Arles, el mateix abat fundador del monestir a les Termes romanes dels Banys d'Arles, i rebé com a primer nom Sant Pere d'Arles (ecclesia Sancti Petri in Arulas, 820). Des d'aquest primer esment consta com a possessió del monestir d'Arles, i era edificada al costat d'una residència del mateix abat fundador: contigua a ipso palaciolo a Castellano quondam aedificato (832). El mateix 820 la seva dependència del monestir d'Arles, anomenat en aquell moment Santa Maria de Vallespir, havia estat ratificada en un privilegi destinat al mateix abat Castellà I per l'emperador Lluís I el Pietós.
És citada com a cel·la monàstica o priorat des del 832. La seva església fou reedificada i consagrada el 1159 per Artau, bisbe d'Elna, quan apareix ja com a parròquia. En l'acta de consagració es fa constar que fou restaurada per l'abat i el sagristà Pere, amb el concurs dels habitants de la vall del Riuferrer i altres prohoms dels entorns. Depengué del monestir d'Arles, fins a la Revolució Francesa, llavors es vengué a un particular. Els seus propietaris se n'han ocupat, i l'església està ben restaurada. En l'actualitat continua essent de propietat privada.
Arquitectura[modifica]
És d'una nau única coberta amb volta de canó apuntada, amb absis a llevant unit a la nau per un arc triomfal de dos plecs, el primer dels quals, força estret. La porta, cosa no gaire habitual en el romànic, s'obre al nord, i té llinda i timpà a l'interior d'una porta ben treballada, amb tres arcs de degradació; les arquivoltes tenen un fris escacat, i la més interior, presenta dues columnetes que emmarquen la porta.
Té un campanar d'espadanya situat en un lloc poc habitual: gairebé a la meitat de la nau. És de dues obertures. Al llarg de l'església, la totalitat de la qual correspon a l'obra del segle xii, hi ha fins a cinc finestres de doble esqueixada: tres a la façana sud, una al centre de l'absis, i la cinquena, al frontis o façana de ponent. Les ornamentacions exteriors són destacables: un fris de dents de serra amb un bossell a l'absis, un altre fris de mènsules sota del ràfec a la façana meridional, i una motllura de cavet que segueix exteriorment tot l'absis, just a l'alçada de l'ampit de la finestra.
Dins de l'església es conserven una pica baptismal i una de beneitera, sense cap mena d'ornamentació.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «8 - Arles». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Clos, Jany. «L'église Saint-Pierre-du-Riuferrer (Arles-sur-Tech)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
- Gavín, Josep M. «Vall 6. La Santa Creu de Quercorb». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442.
- Ponsich, Pere; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Crispí i Canton, Marta. «Arles: Sant Pere de Riuferrer». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Arles». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.