Sant Ponç de Prades

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Ponç de Prades
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Altitud800 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPrades (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 47′ 52″ N, 1° 34′ 47″ E / 41.797895°N,1.579677°E / 41.797895; 1.579677
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC17374 Modifica el valor a Wikidata

Sant Ponç de Prades és l'església parroquial del nucli de Prades, al municipi de la Molsosa (Solsonès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,[1] sent el temple actual del segle xvii.[2]

Situació[modifica]

El nucli de Prades i la seva església es troben a l'extrem de llevant del municipi, al nord-oest de la serra de Castelltallat. Per anar-hi cal prendre la carretera asfaltada que surt del km. 8,2 de la carretera de Calaf a Vallmanya (41° 46′ 36″ N, 1° 30′ 36″ E / 41.776746°N,1.509979°E / 41.776746; 1.509979) en direcció a la Molsosa i Castelltallat. Està indicat. Prades està a 6,4 km.

Descripció[modifica]

Retaule dels Sants Abdó i Senén

Església de dues naus, una de tradició romànica i l'altra del segle xvii, que es comuniquen a través de grans arcades. La torre del campanar és de planta quadrada i data de l'any 1878.[1]

Són notables els tres retaules del segle xvii que es conserven a l'interior de l'església: l'altar major amb el retaule dedicat a Sant Ponç, el de Sant Abdó i Sant Senén i el del Roser, datat l'any 1679.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Ponç de Prades
  1. 1,0 1,1 1,2 «Església de Sant Ponç de Prades de la Molsosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2015].
  2. Antoni Bach i Riu. Consell Comarcal del Solsonès. Masies del Solsonès, abril 1995, p. 101. D.L. L-418/95.