Sant Sadurní d'Eroles
 o Sant Serni o el Convent de les Monges | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església antigament parroquial | |||
| Construcció | segle xiii | |||
| Ús | església  | |||
| Dedicat a | Sadurní de Tolosa | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Material | Pedra i maons | |||
| Altitud | 790,9 m | |||
| Planta | Nau única, absis semicircular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rià i Cirac (Conflent) | |||
| Localització | Llúgols de Dalt | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Sant Sadurní d'Eroles, o Sant Serni, també anomenat el Convent de les Monges, és una antiga església, romànica, del poble de Llúgols, de la comuna nord-catalana de Rià i Cirac, a la comarca del Conflent.
Està situada[1] a prop de l'extrem nord-oest del terme comunal, al nord-est de Llúgols, en el que fou el veïnat de Llúgols de Dalt.
Història[modifica]
L'únic esment que es té de l'església és del 1375, quan aquesta església rep una donació d'un veí d'Orbanyà. També consten a finals del segle xii i principis del XIII unes possessions en el territori d'aquesta església del cavaller Berenguer d'En.
Arquitectura[modifica]
L'església tenia les característiques habituals en el romànic: nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta a la façana meridional. La coberta de la nau era una volta de canó llis apuntada. Actualment és mig esfondrada, però conserva l'extrem oriental, amb l'arc presbiterial i l'absis. És un edifici del segle xiii.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 123. Sant Sadurní de Llúgols». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià i Cirac». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Rià i Cirac: Sant Serni d'Eroles». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.