Edifici religiós.- Església d'una nau, de planta rectangular i capçalera carrada que no destaca de la resta de l'edifici. Les tres capelles laterals, la sagristia i el cor són afegitons tardans. En una mènsula del cor hi ha gravat l'any "1574" i a la porta de la sagristia el "1732". També pertanyen a reformes tardanes les obertures dels frontis: portada barroca classicitzant, amb pilastres, motllures i una fornícula rematada per un frontó on hi figura l'any 1745 i un rosetó.[1] A l'angle SW del temple es dreça el campanar de torre, de planta quadrada i obertures d'arc apuntat.[1] L'església és coberta amb una volta apuntada i seguida, sense arcs torals ni triomfal. El parament és de carreus escairats, força grans; la volta és feta amb pedres sense treballar. A l'interior hi ha una làpida gòtica datada l'any 1340.[1]
L'any 1046 és citada l'església de Sancte Eulalie de Ultramorte, en l'acte de restitució fet per Bernat de Fonolleres i la seva esposa d'un alou, amb motiu de la dedicació d'aquest temple. Al segle xiv és esmentada com a parròquia. El lloc, des del 1316, fou possessió de la Seu de Girona.[1] Algunes fonts defensen que és el temple més antic del bisbat del qual consta la consagració, ja que la rebé del bisbe Gualaric l'any 816.[2]
↑ 1,01,11,21,3«Santa Eulàlia d'Ultramort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
Campanar
Portal
Escultura de Santa Eulàlia que presideix l'entrada
