Santa Maria de Vallsera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església antigament sufragània | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Ús | església  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Regió | CAT del Nord | |||
| Comarca | Capcir | |||
| Vallsera (Els Angles) | ||||
| ||||
Santa Maria de Vallsera fou una església, tal vegada parroquial, del poble, ara desaparegut, de Vallsera, del terme comunal dels Angles, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Les seves restes estan situades[1] al nord del terme dels Angles, on hi havia hagut el poble de Vallsera, a llevant de l'estany d'aquest mateix nom. Es troben al costat meridional d'una de les pistes que uneixen el Centre de Vacances dels Angles amb l'Estació d'esquí de Formiguera.
Història[modifica]
No hi ha esments de l'església durant l'època medieval, i a l'Edat Moderna consta com a sufragània de Sant Salvador dels Angles. Ja consta com a enrunada al segle XVIII: el 1701, en una visita de l'abat de Cuixà (el monestir era el possessor del territori de Vallsera) consta ...la devesa de Vallsera en la qual antigament hi havia edificat i construït un poble, a la vora del qual hi havia una església, que actualment conserva la volta sencera....
Descripció[modifica]
Era una petita església d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada a llevant. Fa 12,30 m de llargària per 6,90 d'amplària. Devia ser coberta amb volta de canó[2] semicircular. Se'n conserva bona part del frontis de ponent, amb una finestra rústega de doble esqueixada, mentre que les bases dels altres murs es poden apreciar entre l'herbei que cobreix el lloc. No s'hi aprecia l'obertura de la porta. L'aparell és clarament del segle XI; presenta pedres ben escairades en els angles, i unes filades horitzontals de pedres irregulars, amb un reble molt primitiu.
Referències[modifica]
- ↑ Santa Maria de Vallsera en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Bonnery i Adell i Gisbert, 1996.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «4 - Els Angles». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Bonnery, André; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Els Angles: Santa Maria de Vallsera». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998, p. 499. ISBN 978-84-39346-13-5.
- Gavín, Josep M. «Cap 3. Santa Maria de Vallsera». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Sagnes, Jean. Le pays catalan. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579-1133. ISBN 2904610014.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Vallsera |