Santa Maria de Vingrau
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Antiga Església parroquial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Material | Pedra | |||
| Altitud | 165,5 m  | |||
| Planta | Nau única amb capelles posteriors, absis semicircular. | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vingrau (Rosselló) | |||
| ||||
| Bé catalogat a l'Inventari general del patrimoni cultural | ||||
| Identificador | IA00029718 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Santa Maria de Vingrau és l'antiga església parroquial del poble de Vingrau, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
Està situada[1] a l'extrem nord-est del poble de Vingrau, al capdamunt del coster on es troba el poble.
L'església està documentada des del 1119, quan el papa Gelasi II confirma unes possessions del monestir de la Grassa en territori de Vingrau, entre les quals, l'església de Santa Maria. S'hi fa constar que pertany a la diòcesi de Narbona.
L'església conserva, tot i que molt modificada en diferents moments històrics, però sempre seguint la tradició romànica, la capçalera del temple. La resta està molt alterada respecte del temple primitiu.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vingrau». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Gavín, Josep M. «Ros 322. Santa Maria de Vingrau». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Ponsich, Pere; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Vingrau. Santa Maria de Vingrau». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.