Sarcasme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sarcasme és una burla mordaç, corrosiva i sovint ofensiva. És una trufa crítica, malintencionada i descaradament disfressada, cruel amb la qual s'ofèn o es maltracta algú o alguna cosa. Demés, el contingut sarcàstic d'un missatge depèn del context. La funció del sarcasme és fer mal amb paraules amargues. Es pot fer de manera directa, o amb ambivalència o combinat amb ironia.[1] Mesclat amb ironia pot prendre la forma d'adulació o de compliment exagerat, que per la seva exageració, de fet esdevé un insult, com en aquest exemple:«Felip IV, el gran, més gran quan més territoris li prenen».[2]

Etimològicament significa «escorxada, o mossegada de llavis»,[3] i prové del llatí sarcasmus paraula que al seu torn procedeix del Grec σαρκασμός, derivat del verb σαρκάζω (escorxar, mossegar els llavis).[4]

Sarcasme en la comunicació oral[modifica | modifica el codi]

Per comprendre el sarcasme, s'ha de percebre i ben interpretar les intonacions vocàliques i l'expressió facial. Aquest elements del missatge són molt subtils i poden portar a la confusió, especialment quan hi ha diferències d'accent o no es té experiència dels usos d'una llengua, d'una regió, d'un grup social o del context. Moltes vegades és estranyament mal interpretat, per part dels que reben l'insult. La mala interpretació pot dependre de petits detalls, per exemple en no veure que l'emissor del missatge ha picat l'ullet. D'altra banda, en la seva expressió oral, també es pot concebre com una forma d'expressió semi secreta. Aquesta forma, sovint combinat amb ironia, és d'ús comú en un context on la crítica oberta de l'autoritat o del règim no és permès.

Sarcasme en la comunicació escrita[modifica | modifica el codi]

signe d'ironia

Pot ser difícil de plasmar aquestes subtilitats en la forma escrita. Per evitar aquest problema és bastant popular l'ús de les cometes, per denotar certa ambivalència intencional en el significat de determinat element de l'oració. El sarcasme també pot ser delimitat en la llengua escrita per l'ús de la cursiva, especialment per denotar un èmfasi que hauria estat posat en una conversa parlada.

L'escriptura ha adoptat l'ús de (!) o (?) (signe admiratiu o interrogatori entre parèntesis) seguint el discurs o la paraula sarcàstica. Tanmateix, això no és universal. Existeix igualment un signe d’ironia, una mena de signe interrogatori al revés, proposat al segle XIX pel poeta francès Alcanter de Brahm (Marcel Bernhardt), que no obstant això no va assolir estendre el seu ús.[5] Als obres de teatre és una qüestió d'interpretació del director, quan l'escriptor no ha deixat cap indicació.

Entre molts altres, en la literatura catalana al poeta Pere Quart, en certs poemes on critica el món polític, no li cal cap signe per a mostrar el seu sarcasme, com quan parla de la «Degeneralitat» que ha atorgat una «merdalla» a Josep Pla o al poema Vés-ten Antoni, contra Anton Cañellas del qual la primera i la penúltima estrofe diuen:

« Un poc polit polític
conserva al seu cognom
la merda forastera
com pot veure tothom!
[...]
Tot el poble et menysprea,
doncs fot el camp, Antòn!
Catalunya, que es queda,
sense tu ja es compon!
»
Pere Quart, Vés-ten Antoni,[6] 1980
« Sarcasme és la forma més baixa d'humor, però la forma suprema d'intel·ligència. »
— Oscar Wilde[7]
Vegeu també: ironia, humor negre, autoironia, sàtira, i cinisme

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cortès, Montserrat. Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006 (n° 312 de Textos docents). ISBN 9788447530991. 
  2. Alicia Alted Vigil. España y Portugal, s. IX-XX: vivencias históricas. Editorial Síntesis, 1998. ISBN 978-84-7738-616-2 [Consulta: 25 abril 2012]. 
  3. «Sarcasme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sarcasme». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 826. ISBN 9788441225169. 
  5. Ferran i Torrent, Josep Maria. «Andreu Faro, còmic exemplar dels curts del Tríbol.». Per a aprendre a jugar. El Tríbol.. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 2011. [Consulta: 14 de gener del 2015].
  6. Gort, Jordina. «Tres poemes inèdits de Joan Oliver» (pdf). Revista del Centre de Lectura de Reus, 2002, pàg. 42-46.
  7. De Jong, Michael. «Sarcasm Month» (en anglès). Huffington Post, 22 de novembre de 2011 (2011-11-22) [Consulta: 12 de gener del 2015]. «"Sarcasm is the lowest form of wit, but the highest form of intelligence."»