Sarcasme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sarcasme (del llatí sarcasmus) paraula que al seu torn procedeix del Grec sarkasme, de sarkazein (mossegar els llavis, de sarx/sark-, carn,[1] El significat literal seria "mossegada de llavis"..

El sarcasme és proverbialment descrit com "la manera més baixa de l'humor però la més alta manera d'enginy". És una burla malintencionada i descaradament disfressada, ironia forta i cruel amb la qual s'ofèn o es maltracta algú o alguna cosa. El terme també es refereix a la figura retòrica que s'empra en aquest tipus especial d'ironia. El sarcasme és una crítica indirecta, però la majoria de les vegades evident.

Adulació sarcàstica[modifica | modifica el codi]

És un tipus de sarcasme, emprat al dir una frase adulant a algú o alguna cosa, quan en realitat, no és el lloc o el moment de fer-ho (és a dir no ve a col·lació), o bé no és veritat el que es diu o no s'hi creu: "Felip IV, el gran..(més gran quan més territoris li prenen)".[2] Aquest epítet emprat un temps abans, podia ser correcte, però en el moment de perdre Portugal..era.. sarcàstic.

Sarcasme en la comunicació oral[modifica | modifica el codi]

Com que les entonacions vocàliques usades per denotar sarcasme són tan subtils, l'ús del sarcasme per expressar idees que no són òbviament contràries pot portar a la confusió, especialment quan hi ha diferències d'accent o no es té experiència en l'ús del llenguatge. L'ús del sarcasme difereix entre països. Moltes vegades el sarcasme és estranyament mal interpretat, per part dels que reben el "insult". D'altra banda, el sarcasme en la seva expressió oral, també es pot concebre com una forma d'expressió semi secreta, de manera que pot dir per exemple, "aquell home tant respectable " quan es vol indicar exactament el contrari.

També és molt notable l'ús que se'n pot fer sense emprar el sarcasme en el sentit estricte, fent referències a "quelcom real" que no sigui fals, amb un to aparentment inofensiu però intrínsecament agut, perquè pugui ser interpretat d'una forma diferent per part del receptor. Encara més, si això es fa servir en un cercle social en el que es tenen molt en compte aquells missatges subliminals que pugui deixar per al magí, una frase sarcàstica.

Sarcasme en la comunicació escrita[modifica | modifica el codi]

En estar orientat al llenguatge parlat, pot ser difícil de plasmar en la forma escrita i és fàcilment malentès. Per evitar aquest problema és bastant popular l'ús de les cometes, per denotar certa ambivalència intencional en el significat de determinat element de l'oració (per exemple: "Què 'amistós' estàs avui"). El sarcasme també pot ser delimitat en la llengua escrita per l'ús de majúscules, especialment per denotar un èmfasi que hauria estat posat en una conversa parlada (per exemple: "Bé, no va ser PRECISAMENT fantàstic").

Al Regne Unit i altres països, l'escriptura ha adoptat l'ús de (!) o (?) (Marca exclamativa o interrogatoria entre parèntesis) seguint al discurs en el qual el sarcasme o la ironia són perceptibles pel to de veu.

Tanmateix, això no és universal. Per exemple, Shakespeare usava regularment al sarcasme com una eina literària per emfatitzar el punt d'un acudit, però rarament va usar alguna marca distintiva. L'ús del "(!)" és un fenomen anglès recent. Com va dir el científic Jefrey Toloza: "El sarcasme no és una forma més de parlar el un idioma, simplement és una obra d'art" .

El sarcasme és una forma òbvia de dir les coses... amb la diferència que empra una contradicció ... és molt senzill d'entendre, per a un bon entenedor.


Tipus de sarcasme o ruptura del sistema[modifica | modifica el codi]

De vegades, la ironia es fa evident per un problema de rellevància, com al següent exemple:

« "L'esportista era virtuós, simpàtic i gros". »

Una altra de les seves formes consisteix a expressar idees i pensaments fora de la lògica racional, com a la locució:

« "Jo divideixo els crítics en dues classes: els roïns i aquells que m'adoren." »

Altres exemples de sarcasme i ironia forta serien:

« "El Carles arriba al treball, i el primer que fa és seure i posar els peus damunt de l'escriptori per a estar descansat. L'encarregat, el veu i li diu: ¡Carles, continua treballant així de dur!" »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Etimologia de Sarcasme.
  2. Alicia Alted Vigil. España y Portugal, s. IX-XX: vivencias históricas. Editorial Síntesis, 1998. ISBN 978-84-7738-616-2 [Consulta: 25 abril 2012].