Saurí
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Sort  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.216,2 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Segon cap de setmana d'agost | |||
Saurí, de vegades escrit Seurí, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme de Llessui.
Saurí és al fons de la Vall d'Àssua, al nord del seu actual cap de municipi, Sort, i a prop a migdia de Llessui, en el mateix coster i uns 200 metres més avall. És a l'esquerra del Barranc de Pamano. També és a prop, a ponent, del poble de Bernui.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines[1] atribueix l'origen del topònim Seurí a un nom personal occità, Seuerí o Saverí, procedent de Sabirikus o Sabarikus, nom propi utilitzat a l'edat mitjana, com el trobador gascó Savaric de Mauleon.
Saurí, també pot venir directament del grec, que significa salamandra o sargantana.
Geografia[modifica]
El poble de Saurí[modifica]
El poble està situat en un replà del coster de l'esquerra del Pamano. La trentena de cases que hi ha formen una massa bastant compacta, esglaonada en els 50 metres de desnivell existents entre les cases més altes i les més baixes. L'església de Sant Víctor i el cementiri són a l'extrem nord-oest del poble.
Cases del poble[2][modifica]
|
|
|
|
|
Història[modifica]
Edat moderna[modifica]
En el fogatge del 1553, Seuri declara[3] 16 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 85 habitants).
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Seurí i Menaurí, conjuntament. S'hi pot llegir que són una localitat agregada a Llessui, situada als peus d'una muntanya molt alta, denominada de Llessui, prop d'un rierol. El clima és fred, combatut per tots els vents, propens a inflamacions i pulmonies. Consta de 13 cases, una font, l'església de Sant Víctor i l'annex de Meneurí, que és una masia. L'església està servida per un rector diocesà i un beneficiat de sang (originari del poble). El territori és muntanyós, pedregós i fluix, cobert de boscos i matolls cap al sud i oest, on només es produeixen pastures. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi crien vaques i ovelles, s'hi cacen llebres i perdius i s'hi pesquen truites. La població era de 9 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).
Durant el 2017 la ermita de sant Victor va ser pintada amb uns frescos d'art modern pel conegut artista català instal·lat a Nova York, Santi Moix. Destaca per les seves formes biòtiques, simbòliques i detallistes a l'hora. Els colors són vius i és una bellíssima simfonia que omple d'optimisme còsmic les petites capelles. La naturalesa amb tota la seva esplendor ha entrat en les parets d'aquesta petita església per cantar com Sant Francesc d'Assís i tots els poetes la glòria del Senyor. El cant de Santi Moix i el seu equip en són una mostra excel·lent.
Aquesta obra que és única a les esglésies romàniques del Pirineu i probablement de les poques que es coneixen al món. Es pot visitar en horaris restringits i visita guiada. Un reclam cultural més que ens ofereixen els pobles de la zona complementari a tot el que són esports a l'aire lliure i natura.
Demografia[modifica]
| 1970 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 | 2014 | 2016 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34 | 28 | 20 | 22 | 21 | 20 | 21 | 21 | 20 | 22 | 16 |
Referències[modifica]
- ↑ Coromines 1997.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Jaume Carego, rector, lo capellà qui canta los purgatoris s'està a l'Abadia amb el rector; Mateu Ricart, Francesc del teixidor, Antoni Font, Joan de Ramon, Mateu Esteve, Antoni Lucera, Joan Queralt, Pere de Pejoan, Bartomeu Vidal, Jaume Dolç, Joan Miró, Joan Tallada, la vídua Orella, Antoni Andreua, Joan Torre i Joan Mallo. Iglésias 1981, p. 71.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Saurí i Savarís». A: Onomasticon cataloniae. VI Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Llessui». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàgs. 51-54. ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saurí |