Vés al contingut

Seligmannita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSeligmannita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPbCuAsS₃
EpònimGustav Seligmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACtrisulfur d'arseni, coure i plom
Localitat tipuspedrera Lengenbach Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfarsenits
Nickel-Strunz 10a ed.2.GA.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.GA.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.04a Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colorgris plom fosc a negre
Exfoliacióen {001}, {100} i {010}
Fracturaconcoidal
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró xocolata a negre porpra
Diafanitatopaca
Densitat5,38-5,41 g/cm³
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSeli Modifica el valor a Wikidata

La seligmannita[1] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la bournonita. El seu nom fa honor a Gustav Seligmann (1849-1920), un col·lecionista de minerals de Coblença, Alemanya. Fou descoberta per primer cop a la pedrera Lengenbach, a la vall de Binn, al cantó de Valais al sud-oest de Suïssa.[2]

Característiques

[modifica]

La seligmannita és un mineral de plom, coure, arsènic i sofre, químicament és un sulfur triple, de fórmula PbCuAsS₃ i nom químic trisulfur d'arseni, coure i plom, de color gris fosc, duresa 2,5-3 i una densitat de 5,38-5,41 g/cm³, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la seligmannita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita i součekita.

Referències

[modifica]
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Seligmannite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].