Seligmannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seligmannita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química PbCuAsS3
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Color gris plom fosc a negre
Exfoliació en {001}, {100} i {010}
Fractura concoïdal
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Ratlla marró xocolata a negre porpra
Diafanitat opaca
Densitat 5,38-5,41 g/cm3

La seligmannita[1] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa honor a Gustav Seligmann (1849-1920), un col·lecionista de minerals de Coblença, Alemanya. Fou descoberta per primer cop a Lengenbach Quarry, a la vall de Binn, al cantó de Valais al sud-oest de Suïssa.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La seligmannita és un mineral de plom, coure, arsènic i sofre, químicament és un sulfur triple, de fórmula PbCuAsS3, de color gris fosc, duresa 2,5-3 i una densitat de 5,38-5,41 g/cm3, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la seligmannita pertany a "02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional" juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita i součekita.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seligmannita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4-abril-2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Seligmannite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4-abril-2012].