Sembra directa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sembra directa és una tècnica de conreu, inclosa en el grup anomenat agricultura de conservació, basada en la sembra de qualsevol tipus de llavor (normalment, cereals o lleguminoses), sobre un terreny no treballat (o llaurat) des de la recol·lecció del cultiu anterior. És un sistema recolzat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).[1]

Aquesta tècnica es va començar a desenvolupar a Amèrica durant la dècada dels anys 40, per a solucionar el problema que representava el fet que els mètodes europeus no s'adaptaven a les condicions de clima i sòl americans, ja que l'aplicació d'aquests sistemes europeus comportaven, en algunes zones, que el sòl s'erosionés.

El fet de no llaurar el sòl, no inferir-li cap acció mecànica, comporta principalment els següents beneficis:

  1. Conservar millor la humitat
  2. Millorar el contingut de matèria orgànica
  3. Millorar l'activitat microbiana
  4. Redueix considerablement els danys per erosió, ja sigui per efecte del vent o l'aigua

És una tècnica de conreu que s'adapta molt bé en zones cerealístiques amb baixa pluviometria, si bé no totes les terres "a priori" són candidates a ser conreades amb aquesta tècnica, ja que depenent del tipus de sòl els resultats poden ser molt diferents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. J. Baker, K. E. Saxton,W. R. Ritchie,W. C. T. Chamen, D. C. Reicosky, F. Ribeiro, S. E. Justice and P. R. Hobbs. NO-TILLAGE SEEDING IN CONSERVATION AGRICULTURE (en anglès). FAO, 2007. ISBN 92-5-105389-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sembra directa Modifica l'enllaç a Wikidata