Shinji Aoyama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaShinji Aoyama
Nom original(ja) 青山真治 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ja) 青山 真治 Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1964 Modifica el valor a Wikidata
Kitakyūshū (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2022 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'esòfag Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Rikkyo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, crític de cinema, novel·lista, guionista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tama de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaho Toyota (en) Tradueix (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0031888 Allocine: 16991 Rottentomatoes: celebrity/shinji_aoyama Allmovie: p199332 Metacritic: person/shinji-aoyama TMDB.org: 119493
Twitter (X): cooff Last fm: 青山真治 Discogs: 379313 Modifica el valor a Wikidata

Shinji Aoyama (青山 真治 , Aoyama Shinji?, 13 de juliol de 1964 - 21 de març de 2022)[1] va ser un director de cinema, guionista, compositor, crític de cinema i novel·lista japonès. Es va graduar a la Universitat de Rikkyo. Va guanyar dos premis al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes per la seva pel·lícula Eureka..[2]

Biografia[modifica]

Shinji Aoyama va néixer a Kitakyushu, prefectura de Fukuoka, Japó.[3] Va començar a interessar-se pel cinema quan va veure Apocalypse Now i va pensar seriosament a fer pel·lícules després de veure pel·lícules de Jean-Luc Godard com ara Pierrot le Fou i Dues o tres coses que sé d'ella.[4] Es va graduar a la Universitat Rikkyo, on va estar profundament influenciat pel crític de cinema Shigehiko Hasumi, de qui va prendre classes.[5]

Després de graduar-se, Aoyama va treballar com a assistent de direcció del director de cinema suís Daniel Schmid, el director japonès Kiyoshi Kurosawa i el director islandès Fridrik Thor Fridriksson.[5] Va fer el seu debut com a director amb la producció de V-Cinema It's Not in the Textbook! el 1995.[6]

El 1996, Aoyama va fer Helpless, que és el seu primer llargmetratge.[7] La seva pel·lícula de 2000 Eureka, també ambientada a Fukuoka, es va estrenar al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes on va rebre tant el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema com el Premi del Jurat Ecumènic.[8] Juntament amb la pel·lícula de 2007 Sad Vacation, Eureka i Helpless comprenen la "saga de Kitakyushu."[9] El 2011 va tornar amb la pel·lícula romàntica Tokyo Park, que va guanyar el premi especial Pardo d'Oro al 64a Festival Internacional de Cinema de Locarno per honrar tota la seva carrera.[10] La seva següent pel·lícula, The Backwater, es va estrenar el 2013.[11]

La producció literària d'Aoyama inclou la seva novel·lació del 2001 d'Eureka, que va guanyar el Premi Yukio Mishima,[12] així com la novel·la Hotel Chronicles, que va ser nominada al Premi Literari Noma el 2005.[13] També ha col·laborat com a crític a Cahiers du Cinéma Japon[14] and Esquire Japan.[15]

A partir de 2012, em vaig convertir en professor al Departament d'Imatges en Moviment i Arts Escèniques de la Tama Art University.[16]

Estava casat amb l'actriu japonesa Maho Toyota, que va tenir un paper protagonista a Desert Moon.[4]

Aoyama va morir el 21 de març de 2022 de càncer d'esòfag.[17]

Estil i influències[modifica]

Mark Schilling de The Japan Times va descriure Aoyama com "Un cinèfil intel·ligent i dedicat que treballa les seves influències en les seves pel·lícules mentre experimenta amb diversos gèneres".[18]

Aoyama va afirmar que l'origen del desig de continuar la història a "Kitakyushu Saga" és François Truffaut, un director de cinema francès que va utilitzar el mateix personatge (Antoine Doinel) en algunes de les seves pel·lícules.[19]

Aoyama va incloure Faust de F. W. Murnau i Johnny Guitar de Nicholas Ray com a dues de les millors pel·lícules de tots els temps l'any 2012. Sobre Faust, va dir: "Sempre vull recordar que les pel·lícules estan fetes amb l'alegria de la rèplica. La fascinació de les pel·lícules no és el seu realisme, sinó com gaudir del 'real'. En això sentit, sempre tinc Faust en la meva ment mentre penso una pel·lícula, faig una pel·lícula i parlo d'una pel·lícula". Sobre Johnny Guitar va dir: "Johnny Guitar és l'única pel·lícula que m'agradaria refer algun dia, tot i que sé que és impossible. Probablement s'acosti més al pitjor malson que puc tenir. Ho sé. Segur que el meu desig de refer aquesta pel·lícula prové del meu pensament deformat que vull refer el meu propi malson."[20]

Filmografia[modifica]

Llargmetratges de ficció[modifica]

Curtmetratges de ficció[modifica]

  • Trunk (2003)
  • The Detective Who Can Say No (2003)
  • Like a Desperado Under the Eaves (2003)
  • Days in the Shade (2003)
  • Le Petit Chaperon Rouge (2008)
  • 60 Seconds of Solitude in Year Zero (segment) (2011)

Documentalss[modifica]

  • To the Backstreet: The Films Kenji Nakagami Left Out (2001)
  • Song of Ajima (2003)
  • AA (2005)

Curtmetratges documentals[modifica]

  • 1/5 (1996) (8 min, de la pel·lícula d’antologia Celebrate Cinema 101)
  • To the Alley (2000)
  • Down (2010)

Vídeos[modifica]

  • It's Not in the Textbook! (1995)
  • A Weapon in My Heart (1996)
  • 12 June 1998 (1999) – also known as At the Edge of Chaos
  • So as Not to Say Everything About Her Already Aged Self (2001)

Televisió[modifica]

  • The Jesus of the Ruins (2001)
  • The Private Detective Mike (2002)
  • D x Town (episode "Spiders Now") (2012)
  • 4 for Flowers (2013)
  • Shokuzai no Sonata (mini-series, 4 episodes) (2015)
  • Kingyo Hime (2020)

Bibliografia[modifica]

Novel·less[modifica]

  • Eureka (2000)
  • Tsuki no Sabaku (2002)
  • Helpless (2002)
  • Hotel Chronicles (2005)
  • Shi no Tani '95 (2005)
  • Ugetsu Monogatari (2006)
  • Sad Vacation (2006)
  • Entertainment! (2007)
  • Chikyu no Ue de Visa mo Naku (2009)
  • Kaerimichi ga Kieta (2010)
  • Strange Face (2010)

Criticisme[modifica]

Referències[modifica]

  1. «映画監督の青山真治氏死去 57歳、食道癌で闘病 妻のとよた真帆「最後は眠るように…」» (en japonès). Sports Nippon. [Consulta: 25 març 2022].
  2. Gerow, Aaron. «Aoyama Shinji». A: Fifty Contemporary Filmmakers. London: Routledge, 2002. ISBN 0-415-18973-X. 
  3. Brown, Todd. «Venice Report: Sad Vacation Review». Twitch Film, 04-09-2007. Arxivat de l'original el 4 March 2016.
  4. 4,0 4,1 Ollora Hoyos, María. «Aoyama Shinji In Paris (At Jeu De Paume): The Retrospective (Novembre – December 2008)». Film.culture360.org, 29-03-2009.
  5. 5,0 5,1 «Special Screenings». 41st International Thessaloniki Film Festival, 2000.
  6. «Short Shorts Film Festival & Asia 2006 Jury and Awards». Short Shorts Film Festival, 2006.
  7. Schilling, Mark «The king of Kita Kyushu». , 07-09-2007.
  8. Wilmington, Michael «An International Pack Of Underdogs Have Their Day At The Cannes Film Festival». , 22-05-2000.
  9. Lee, Maggie (11 September 2007). «Sad Vacation». The Hollywood Reporter. 
  10. Young, Neil (14 August 2011). «Tokyo Park: Film Review». The Hollywood Reporter. 
  11. Fujii, Jinshi «Blood and Transmigration - Shinji Aoyama's Tomogui (The Backwater)». , 22-02-2013.
  12. «From the Japanese Press». Japan Foundation Newsletter, vol. 29, 1, October 2001, pàg. 7.
  13. «Aoyama Shinji» (en japonès). Nihon jinmei daijiten+Plus. Kōdansha. [Consulta: 4 December 2012].
  14. Schilling, Mark «Trauma in a sepia-tinged Kyushu». , 06-02-2001.
  15. «Shinji Aoyama». Premiere, 03-01-2012.
  16. «ja:映画監督・青山真治教授就任» (en japonès). Tama Art University. [Consulta: 12 novembre 2013].
  17. Schilling, Sasha Urban,Mark; Urban, Sasha; Schilling, Mark. «Shinji Aoyama, Japanese Director of Cannes-Winning ‘Eureka,' Dies at 57» (en anglès americà). Variety, 25-03-2022. [Consulta: 26 octubre 2023].
  18. Schilling, Mark «'Tokyo Koen (Tokyo Park)'». , 24-06-2011.
  19. Aquino, Rowena. «Outside Inspirations: an interview with Shinji Aoyama». Asia Pacific Arts, 01-04-2010.
  20. Aoyama, Shinji (2012). «The Greatest Films Poll». Sight & Sound. Arxivat de l'original el 27 August 2012. 
  21. «青山真治7年ぶりの長編映画で多部未華子が主演、岸井ゆきのや岩田剛典ら共演». Natalie. [Consulta: 24 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]