Sideral
| Nom original | (ca) Aleix Vergés  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 desembre 1973 Barcelona |
| Mort | 19 maig 2006 (32 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Mort accidental (Sobredosi ) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Sideral |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, discjòquei |
| Activitat | 1993 – 2006 |
   | |
Aleix Vergés (Barcelona, 28 de desembre de 1973 - 19 de maig de 2006), més conegut pel pseudònim Sideral, va ser un músic i punxadiscos català, considerat un dels pioners de la música electrònica als Països Catalans.[1][2]
Biografia[modifica]
De jove va estudiar piano, guitarra i baix, i al principi de la seva carrera musical va col·laborar com a instrumentista en diversos grups.[3] Més endavant, es va interessar per la música electrònica i el 1994 va començar a punxar techno a la Sala Nitsa,[3] adoptant després el pseudònim de «Sideral».[4] És considerat un dels pioners de l'escena musical de clubs a Barcelona juntament amb David Nicolau (An Der Beat) i Amable Sierra (DJ Amable).[1][3][5]
En paral·lel, Vergés formava part del grup de música indie Peanut Pie, del qual era cantant, guitarrista i compositor. Amb un estil que unia pop i electrònica, basat en el so «Madchester»,[2] la banda va guanyar el 1996 el concurs de maquetes de la revista Rockdelux, fet que els va permetre gravar un àlbum produït per Viva Jumo, pseudònim d'Enric Palau i Sergi Caballero, els creadors del festival Sónar.[2]
Amb el pas del temps, Sideral es va fer popular entre el públic català al punt d'esdevenir un referent de l'escena musical independent, barrejant techno amb sonoritats pop i rock.[2] A finals dels anys 1990 era DJ resident de la Sala Nitsa, regentat aleshores per Carles Flavià,[6] havent actuat també a Otto-Zutz, Moog i Razzmatazz, i cada mes viatjava a Madrid per punxar a la Sala Siroco i al Low Club.[7] Va ser, a més, un dels primers artistes de l'electrònica catalana amb projecció internacional, en aconseguir una plaça de DJ resident al club The Kitchen de Dublín.[2][7] La reputació de Sideral el va portar a actuar en esdeveniments com el Sónar, el Festival Internacional de Benicasim, els Monegres i el Marché international de l'édition musicale de Canes (2003).[7] També va produir quatre remescles per al grup Sidonie, que van quedar recollides a The Vicious EP.[8]
Sideral va morir el 19 de maig del 2006 a Barcelona, als 32 anys, víctima d'una sobredosi mentre es trobava preparant el seu tercer àlbum d'electrònica i un projecte personal de música pop, Canciones siderales.
El grup Los Planetas li va dedicar la cançó «Tendrá que haber un camino», cantada per Enrique Morente i recollida a l'àlbum La leyenda del espacio (2007).[9]
Discografia[modifica]
Amb Peanut Pie[modifica]
- Peanut Pie (1996, Cosmos Records)
Com a Sideral[modifica]
- Darkhouz & Popotronic (2001, Satélite K)
- Schizotronic & Techno (2003, PIAS)
- Popotronic 3 (El problema) (2006, PIAS)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Muere Dj Sideral, uno de los creadores de la escena musical 'club' de Barcelona - 20minutos.es». 20 Minutos, 21-05-2006. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Muere Aleix Vergés, ‘Sideral'». La Vanguardia, 21-05-2006. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Entrevista a Sideral (2001)». www.clubbingspain.com, 21-05-2001. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ «Así fue la primera noche de Sideral en Nitsa». PlayGround Magazine, 19-11-2013. Arxivat de l'original el 13 de maig de 2016. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ «'El Nitsa fue vital para el nacimiento de la escena de clubs'». La Vanguardia, 30-07-2013. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ Hernández, Sergi. «Sideral, el Sónar i el naixement de la música electrònica | VÍDEO». Betevé, 18-05-2021. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Aleix Vergés, 'sideral', músico electrónico y pinchadiscos». El País, 25-05-2006. [Consulta: 24 abril 2016].
- ↑ Pascual, Cris. «16 años sin Sideral, el DJ que revolucionó la escena de Barcelona» (en castellà). Wololo Sound, 19-05-2022. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Los Planetas / La leyenda del espacio». Jenesaispop, 07-06-2011. [Consulta: 24 abril 2016].
Bibliografia[modifica]
- Castells, Héctor. Sideral. Estrella fugada (en castellà). Editorial Contra, 2013. ISBN 978-84-940938-8-3.