Signe d'interrogació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

El signe d'interrogació o interrogant és un signe de puntuació que s'escriu ? (tancament) o ¿ (obertura). Es fa servir per a fer notar que la frase a llegir és una pregunta.

Origen[modifica | modifica el codi]

Evolució possible del signe

El signe d'interrogació ve de la paraula llatina quaestiō (QVAESTIO), que s'abreujava Qo. D'escriure la Q a sobre la O es va anar formant el símbol actual. Una hipòtesi alternativa explica que ve d'un signe ondulat que es col·locava per marcar l'entonació interrogativa, similar als pneumes musicals.

Usos de l'interrogant[modifica | modifica el codi]

  • Indica que la frase és una pregunta directa (les indirectes no tenen cap signe distintiu). El grec ho simbolitza amb un punt i coma.
  • Si apareix repetit, indica estranyesa del receptor.
  • Serveix com a caràcter comodí en informàtica.
  • Simbolitza l'oclusiva glotal en fonètica (AFI).
  • En lingüística marca frases de correcció dubtosa o de font no contrastada.
  • Indica un mal moviment en escacs.
  • Sobre dibuixos, indica ignorància.

Normes ortogràfiques[modifica | modifica el codi]

En general, després de l'interrogant final, es comença la següent paraula amb majúscula, ja que és com si hi hagués un punt, però aquest no s'ha d'escriure mai després del signe d'interrogació. Llavors, per exemple: Bon dia. On vas? A casa. Per tant, sempre que després de l'interrogant final s'hagi posat qualsevol signe de puntuació (excepte el punt), aleshores es pot fer servir minúscula. Exemples:

  • Per què et mous?, t'has d'estar quiet.
  • Creieu que ens en sortirem?; nosaltres no ho sabem.
  • Demà aniré a comprar?... fa massa que no hi vaig o també Demà aniré a comprar?... Fa massa que no hi vaig.
  • Per quin motiu em sento millor? -es va preguntar el noi-.

De la mateixa manera també es pot posar minúscula després de l'interrogant inicial, en el cas que aquest signe inicial es decideixi posar:

  • Ara que hi penso, ¿què vols fer?
  • Joan, ¿tu creus? o bé ¿Tu creus, Joan?
  • ¿Com et dius?, ¿quants anys tens?, ¿d'on ets? o si no ¿Com et dius? ¿Quants anys tens? ¿D'on ets?

També és possible combinar els signes d'interrogació i exclamació alhora:

  • Encara no t'ho han dit?!
  • ¡¿De debò que no tens ganes de venir amb tots els nostres amics, que vam tenir a la infància i que segur que tots ells encara recordes, tenint el viatge pagat?!

En alguns casos poc corrents, quan dins de la mateixa pregunta hi ha diferents signes d'exclamació, es pot fer el tancament de la pregunta (!?) en lloc de (?!):

  • Qui va dir que sí? Qui va dir: ja ho veig!, ja ho veig! Ara ja ho veig!?

Ús en català de l'interrogant d'obertura[modifica | modifica el codi]

L'Institut d'Estudis Catalans no ha establert encara una normativa fixa sobre l'ús de l'interrogant d'obertura, però, si bé reconeix que tradicionalment s'ha fet servir en frases llargues o amb certa ambigüitat, en desaconsella l'ús en tots els casos.[1]

L'interrogant d'obertura s'ha fet servir, tradicionalment, en oracions llargues, ambígües o quan cap element gramatical no en suggereix el valor interrogatiu. Vet-ne aquí dos exemples:

"¿Deu ser perquè, a diferència d'altres màquines més modernes i precises que existeixen avui en dia en el món professional, no té la suficient precisió com per determinar la trajectòria de l'objecte, i per tant, encara no pot saber on caurà exactament, com si fos un aparell dels que ja no es fa servir actualment en aquesta zona?"
"¿Que dius que no et va bé venir i que et quedaràs tota la nit a casa, Enric?"

Actualment, aquest ús encara és prou estès, si bé hi ha autors i lingüistes que el fan servir sistemàticament en tota mena de frases:

¿Que m'escoltes?

En el subtitulat de pel·lícules, es fa servir obligatòriament sempre que la frase interrogativa dura més d'un subtítol.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Signe d'interrogació Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Documents de la Secció Filològica III, Institut d'Estudis Catalans, 1996 pàgines 91-94
  2. Criteris bàsics de subtitulació Corporació Catalana dels Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, consulta 24 de gener de 2012


Viccionari Vegeu Signe d'interrogació en el Viccionari, el diccionari lliure.