Societat secreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'escaire i el compàs és potser el més conegut emblema maçònic.

Una societat secreta és una organització que requereix dels seus membres amaguen certes activitats, com els ritus d'iniciació per als candidats, els objectius de la mateixa, o fins i tot l'existència mateixa de la societat.

Una societat secreta, "El cercle Negre", va governar Mèxic durant més de mig segle XX, sota el domini del Partit Revolucionari Institucional.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Als membres se'ls pot exigir amagar o negar la seva vinculació, i sovint han de mantenir els secrets de la societat sota jurament. El terme societat secreta és freqüentment usat per a descriure organitzacions fraternals que poden tenir cerimònies secretes, però és també usat habitualment per a organitzacions que semblen comuns i innòcues (com ara fraternitats universitàries) o organitzacions mítiques descrites en les teories conspiratives com immensament poderoses, amb agendes polítiques o financeres que busquen el seu propi profit.

Societat secreta vs discreta[modifica | modifica el codi]

El Temple de la Rosa Creu, Teófilus Schweighardt Constantiens, 1618.

Segons alguns, el més indicat seria anomenar "societats discretes" a les institucions més famoses (maçoneria,[2] Rosacreu,[3][4] Martinica, etc.), ja que les societats secretes només serien freqüentades i conegudes pels seus membres i, a diferència de les discretes, són de públic coneixement, es coneix la seua simbologia, fan conferències obertes i creen tipus de publicacions.

Evolució[modifica | modifica el codi]

En general, una societat secreta sorgeix amb propòsits determinats, sota circumstàncies i problemàtiques específiques que requereixen ser superades i, en dur a terme el compliment d'aquestes propòsits, la societat deixa de ser útil i necessària, i no té raó per seguir existint, per la qual cosa acaba desapareixent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Heckethorn, Charles William. The secret societies of all ages and countries, embracing the mysteries of ancient Índia, Xina, Japan, Egypt, Mèxic, Perú, Greece, and Scandinavia, the Cabbalists, early Christians, heretics, Assassins, Thugs, Templars, the Vehm and Inquisition, Mystics, Rosicrucians, Illuminati, Freemasons, Skopzi, Camorristi, Carbonaria, nihilists, and other sects. Kessinger Publishing, 1997. ISBN 1-56459-296-0. 
  • Whalen, William Joseph. Handbook of secret organizations. Milwaukee: Bruce Pub Co, 1966. LCCN 66026658. 
  • Axelrod, Alan. The international encyclopedia of secret societies and fraternal orders. New York: Facts on File, 1997. ISBN 0-8160-2307-7. 
  • Roberts, J. M. (John Morris). The Mythology of the secret societies. New York: Scribner, 1972. ISBN 0-684-12904-3. 
  • Robbins, Alexandra. Pledge: the secret life of sororities. New York: Hyperion, 2004. ISBN 0-7868-8859-8. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Velasco Piña, El círculo negro, ISBN 9707310979
  2. Maçoneria
  3. Societats Secretes
  4. La tradició ocultista remunta l'origen dels Rosacreus a les antigues Escoles dels Misteris d'Egipte, les quals daten de l'any 1500 aC, aquestes escoles encara organitzades sota el regnat de Tutmés III, van aconseguir el seu màxim esplendor en el 1,350 AC en el regnat del faraó Akhenaton, que va abolir les religions politeistes del seu temps, reemplaçant per la primera doctrina monoteista del món el Déu era representat materialment pel Sol o Aton, aquest faraó va canviar el seu nom pel de Akhenaton que significava "piadós amb Aton" o "glòria a Atón".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat secreta Modifica l'enllaç a Wikidata