Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a violoncel i piano núm. 1
Títol originalCello Sonata No.1, Op.5 No.1 Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSonata
TonalitatFa major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1796
Data de publicació1797 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 5 núm. 1
Part deCello Sonatas Nos. 1 and 2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Opus5, No. 1 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b29f014e-84aa-451c-a80b-6a0d1ad09517 IMSLP: Cello_Sonata_No.1,_Op.5_No.1_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002431984 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Ludwing van Beethoven als 26 any (1796).

La Sonata per a violoncel i piano núm. 1 en fa major, op. 5 núm. 1 és la primera de les cinc sonates per a violoncel i piano de Ludwig van Beethoven.

L'opus 5 comporta dues peces que corresponen a les dues primeres sonates per a violoncel. Foren escrites a Berlín l'any 1796 (onze anys abans de la seva tercera sonata), dedicat al rei Frederic-Guillem II de Prússia, també violoncel·lista. Van ser estrenades per Beethoven al piano i Jean-Louis Duport al violoncel. Les dues sonates foren publicades el gener de 1797 per Artaria a Viena.

Es tracta d'una obra de joventut de Beethoven, anterior a les seves simfonies i concerts.

L'obra comporta dos moviments i la seva execució dura aproximadament 20 minuts.

  • Adagio sostenuto - Allegro
  • Rondo : allegro vivace

Bibliografia[modifica]

  • Tranchefort, François-René. Fayard. Guide de la Musique de Chambre (en francès), 1998, p. 995. ISBN 2-213-02403-0.