Els spaniels són un grup de races de gos de caça. L'origen del terme "spaniel" és controvertit, tot i que molts afirmen que prové dels gossos caçadors de conills de la península Ibèrica a l'època dels romans, és a dir, dels gossos d'Hispània, també hi ha qui diu que prové del derivat més modern "Espanyol".[1] Generalment són gossos de mida mitjana o petita, orelles penjants i grans, musell ample, tenen el cos i les orelles coberts de pèl llarg i ondulat i la seva cara i musell amb pèl curt. El seu ús principal ha estat com assistents a la caça d'aus, buscant, recollint i lliurant la peça al caçador després de ser abatuda.
S'admet de forma generalitzada que en els orígens més antics, els spaniels són gossos caçadors procedents de la península Ibèrica (encara que amb influència del neerlandès en el nom)[1] i que van arribar a les Illes Britàniques com a regal a reis i nobles, per part de la noblesa espanyola.
A la primera exposició canina, celebrada a Anglaterra, només s'admetien gossos de races pòinter o setter. És a partir d'aquest moment quan els diferents tipus de spaniels comencen a diferenciar-se d'una manera molt més acusada i apareixen els primers estàndards de raça.
La Federació Cinològica Internacional reuneix a les diferents races spaniels en el Grup VIII, Secció 2.-Gossos aixecadors de caça. Hi ha dues races que porten el nom de spaniel però que estan englobades dins de la secció 3.-Gossos d'aigua. També hi ha algunes races spaniels de mida petita que estan incloses en el Grup IX dins de les seccions 7,8 i 9 utilitzades de forma exclusiva com a gossos de companyia.
