Steudelita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSteudelita
Fórmula químicaNa₃(K17Ca₇)Ca₄(Al24Si24O96)(SO₃)₆F₆·4H₂O
Localitat tipusVall de Biachella, Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 12,8953(1) Å; c = 21,2778(3) Å
Grup puntual6 m2 - ditrigonal dipiramidal
Grup espacialp6c
Colorincolor
Exfoliaciódistingible/bona - en {10-10}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5
Densitat2,51(1) g/cm3 (mesurada); 2,511 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2021-007
SímbolStdl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La steudelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom pel professor Ralf Steudel (1937–2021), un destacat químic alemany, especialitzat en la química del sofre.

Característiques[modifica]

La steudelita és un silicat de fórmula química Na₃(K17Ca₇)Ca₄(Al24Si24O96)(SO₃)₆F₆·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada per primera vegada el 2022. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Químicament és semblant a la sacrofanita i la delhayelita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5665/1.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la vall de Biachella, al municipi de Sacrofano de la ciutat metropolitana de Roma Capital (Laci, Itàlia), on es troba en forma de cristalls tabulars gruixuts, isomètrics i prismàtics curts, de fins a 7 mm de mida. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Steudelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2022].