Stromboli terra di Dio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Stromboli».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Stromboli, terra di Dio
Stromboli

Fitxa tècnica
Direcció: Roberto Rossellini

Producció: Roberto Rossellini

Guió: Història:
Roberto Rossellini
Sergio Amidei
Art Cohn
Gian Paolo Callegari
Renzo Cesana

Música: Renzo Rossellini

Fotografia: Otello Martelli

Muntatge: Jolanda Benvenuti
Roland Gross
Alfred L. Werker

Protagonistes: Ingrid Bergman
Mario Vitale

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1950
Gènere: Drama
Duració: 107 min.
Idioma original: Italià

Companyies
Distribució: Connoisseur Video
RKO Radio Pictures
Pressupost: $1.000.000

Pàgina sobre “Stromboli, terra di Dio a IMDb

Valoracions
IMDb 7.2/10 stars

Stromboli (títol original en italià Stromboli, terra di Dio) és una pel·lícula filmada el 1950 per l'italià Roberto Rossellini i protagonitzada per l'actriu Ingrid Bergman. És considerada un clàssic del neorealisme italià.

Rossellini i Bergman[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula fou el resultat d'una carta d'Ingrid Bergman a Roberto Rossellini en la que li escrigué que admirava el seu treball i volia fer una pel·lícula amb ell. Durant el rodatge de la pel·lícula, i tot i que els dos estaven casats, sorgí una relació sentimental entre els dos i acabaren tenint un fill. Aquest fet fou un gran escàndol i comportà que Ingrid Bergman fos apartada durant anys de les produccions cinematogràfiques de Hollywood.

Argument[modifica | modifica el codi]

Bergman interpreta el paper de Karin, una refugiada lituana en un camp de concentració italià després de la Segona Guerra Mundial. Després d'intentar sense èxit que li concedissin els papers per emigrar a l'Argentina, troba la manera de sortir del camp casant-se amb un soldat italià, paper interpretat per Mario Vitale, que feia dies que li demanava de casar-s'hi i li promet que la portarà al seu poble en una illa preciosa, Stromboli.

Vista de l'illa de Stromboli.

Aviat descobrirà que aquest lloc preciós, és una petita illa, dura i estèril amb un volcà contínuament en erupció i on la poca gent que hi queda són molt tradicionals i conservadors, que veuen amb hostilitat l'estrangera nouvinguda. Karen és molt infeliç a l'illa. Després d'una erupció que obliga als habitants del poble a fugir en barca durant unes hores pel perill que suposen les pedres llençades pel volcà, i sabent que està embarassada, decideix fugir amb l'ajuda del guardià del far. Ha de travessar sola l'illa i arribar a una població que hi ha a l'altre costat, però rendida per l'esforç, acaba la pel·lícula invocant l'ajut de Déu.

La majoria dels habitants de l'illa van ser interpretats pels mateixos habitants, típic del neo-realisme.

La pel·lícula també conté segments documentals on es pot veure com era la pesca a l'illa o les evacuacions quan el volcà entrava en erupció.