Sucralosa
Sucralosa és un edulcorant. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i per tant és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Alguns noms comercials d'edulcorants basats en sucralosa són Splenda, Sucralin, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren i Nevella.
Història[modifica]
La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels científics de la companyia Tate & Lyle.[1]
Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[4] A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004
Producció[modifica]
Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[5] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.
Ús[modifica]
Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,[6] és adequada pels diabètics,[7][8] i no afecta els nivells d'insulina.[9] Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i es troba cada vegada més als restaurants incloent McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.
Seguretat[modifica]
Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[10][11][12][13] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[14]
Un estudi publicat el 2015 tragué la conclusió que quan es bullia la sucralosa a partir de 98 °C (temperatura típica de bulliment d'aigua[15]) la sucralosa pot ser un perill per a la salut, ja que allibera aromàtics hidrocarburs policlorinats, considerats nocius per a la salut.[16]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «All About Sucralose». Calorie Control Council. Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ Michael A. Friedman, Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
- ↑ A Report on Sucralose from the Food Sanitation Council Arxivat 2012-10-15 a Wayback Machine., The Japan Food Chemical Research Foundation
- ↑ «Tate & Lyle loses sucralose patent case». ap-foodtechnology.com.
- ↑ Tate & Lyle Sucralose Production Facility Jurong Island, Singapore
- ↑ Food and Drug Administration «Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries.». Federal Register, 71, 60, 2006, pàg. 15559–15564. PMID: 16572525.
- ↑ Grotz, VL; Henry, RR; McGill, JB; Prince, MJ; Shamoon, H; Trout, JR; Pi-Sunyer, FX «Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes». Journal of the American Dietetic Association, 103, 12, 2003, pàg. 1607–12. DOI: 10.1016/j.jada.2003.09.021. PMID: 14647086.
- ↑ FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA
- ↑ Ford, HE; Peters, V, Martin, NM, Sleeth, ML, Ghatei, MA, Frost, GS, Bloom, SR «Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects». European journal of clinical nutrition, 65, 4, 2011 Apr, pàg. 508–13. DOI: 10.1038/ejcn.2010.291. PMID: 21245879.
- ↑ Frank, Genevieve. «Sucralose: An Overview». Penn State University.
- ↑ «Toxicity of sucralose in humans: a review». Int. J. Morphol., 27, 1, 2009, pàg. 239–244.
- ↑ Grotz VL, Munro IC «An overview of the safety of sucralose». Regul Toxicol Pharmacol, 55, 1, 2009, pàg. 1–5. DOI: 10.1016/j.yrtph.2009.05.011. PMID: 19464334.
- ↑ Grice HC, Goldsmith LA «Sucralose--an overview of the toxicity data». Food Chem Toxicol, 38, Suppl 2, 2000, pàg. S1–6. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00023-5. PMID: 10882813.
- ↑ Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G. «Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects». Food Chemical Toxicology, 38 (Supplement 2), 2000, pàg. S123–S129.. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00035-1. PMID: 10882825.
- ↑ Oliveira, Menezes i Catharino, 2015, p. 4.
- ↑ Oliveira, Menezes i Catharino, 2015, p. 1, 4.
Bibliografia[modifica]
- Oliveira, Diogo N.de; Menezes, Maico de; Catharino, Rodrigo R. «Thermal degradation of sucralose: a combination of analytical methods to determine stability and chlorinated byproducts». Scientific Reports, 5, 1, 2015. DOI: 10.1038/srep09598.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucralosa |
- U.S. FDA Code of Federal Regulations Database, Sucralose Section, As Amended Aug. 12, 1999
- Ferrer, Imma; Thurman, E. M. «Analysis of sucralose and other sweeteners in water and beverage samples by liquid chromatography/time-of-flight mass spectrometry». J Chromatog. A, 1217, 25, 2010, pàg. 4127–4134. DOI: 10.1016/j.chroma.2010.02.020.