Sucralosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

Sucralosa és un edulcorant. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i per tant és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Common brand names of sucralose-based sweeteners are Splenda, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren and Nevella.

Història[modifica | modifica el codi]

La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels cietífics de la companyia Tate & Lyle.[1]

Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[4]

A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004 i cap a l'any 2008, havia estat aprovada en uns 80 estats del món.[5]

Producció[modifica | modifica el codi]

Comparació de l'estructura química de la sacaros (dalt) i la sucralosa (sota).

Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[6] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.

Ús[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,[7] és adequada pels diabètics,[8][9][10] i no afecta els nivells d'insulina.[11] Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i es troba cada vegada més als restaurants incloent McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[12][13][14][15] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[16]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «All About Sucralose». Calorie Control Council.
  2. Michael A. Friedman, Lead Deputy Commissioner for the FDA, Food Additives Permitted for Direct Addition to Food for Human Consumption; Sucralose Federal Register: 21 CFR Part 172, Docket No. 87F-0086, April 3, 1998
  3. A Report on Sucralose from the Food Sanitation Council, The Japan Food Chemical Research Foundation
  4. «Tate & Lyle loses sucralose patent case». ap-foodtechnology.com.
  5. «Strong Clinical Database that Supports Safety of Splenda Sweetener Products». McNeil Nutritionals, LLC. [Consulta: 2009-12-30].[Enllaç no actiu]
  6. Tate & Lyle Sucralose Production Facility Jurong Island, Singapore
  7. Food and Drug Administration. «Food labeling: health claims; dietary noncariogenic carbohydrate sweeteners and dental caries.». Federal Register, vol. 71, 60, 2006, pàg. 15559–15564. PMID: 16572525.
  8. Grotz, VL; Henry, RR; McGill, JB; Prince, MJ. «Lack of effect of sucralose on glucose homeostasis in subjects with type 2 diabetes». Journal of the American Dietetic Association, vol. 103, 12, 2003, pàg. 1607–12. DOI: 10.1016/j.jada.2003.09.021. PMID: 14647086.
  9. FAP 7A3987, August 16, 1996. pp. 1–357. A 12-week study of the effect of sucralose on glucose homeostasis and HbA1c in normal healthy volunteers, Center for Food Safety and Applied Nutrition, U.S. FDA
  10. Facts About Sucralose, American Dietetic Association, 2006.[Enllaç no actiu]
  11. Ford, HE. «Effects of oral ingestion of sucralose on gut hormone response and appetite in healthy normal-weight subjects». European journal of clinical nutrition, vol. 65, 4, 2011 Apr, pàg. 508–13. DOI: 10.1038/ejcn.2010.291. PMID: 21245879.
  12. Frank, Genevieve. «Sucralose: An Overview». Penn State University.
  13. «Toxicity of sucralose in humans: a review». Int. J. Morphol., vol. 27, 1, 2009, pàg. 239–244.
  14. Grotz VL, Munro IC. «An overview of the safety of sucralose». Regul Toxicol Pharmacol, vol. 55, 1, 2009, pàg. 1–5. DOI: 10.1016/j.yrtph.2009.05.011. PMID: 19464334.
  15. Grice HC, Goldsmith LA. «Sucralose--an overview of the toxicity data». Food Chem Toxicol, vol. 38, Suppl 2, 2000, pàg. S1–6. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00023-5. PMID: 10882813.
  16. Baird, I. M., Shephard, N. W., Merritt, R. J., & Hildick-Smith, G.. «Repeated dose study of sucralose tolerance in human subjects». Food Chemical Toxicology, vol. 38 (Supplement 2), 2000, pàg. S123–S129.. DOI: 10.1016/S0278-6915(00)00035-1. PMID: 10882825.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucralosa Modifica l'enllaç a Wikidata