Supercúmul del Serpentari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSupercúmul del Serpentari
Tipussupercúmul Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra370.000.000 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial8.277 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 12m 24.7008s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-24° 38' 58.992''[2] Modifica el valor a Wikidata
Part deZona d'Elusió Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

El Supercúmul del Serpentari és un supercúmul de galàxies proper a la constel·lació del Serpentari.[3][4] El supercúmul forma la paret llunyana del buit del Serpentari; també es pot connectar en un filament, amb el supercúmul Gall Dindi-Indi-Telescopi i amb el supercúmul d'Hercules.[5] Aquest supercúmul està centrat en la cD del cúmul del Serpentari, i té almenys dos cúmuls de galàxies més, quatre grups de galàxies més, diverses galàxies de camp, com a membres.

El febrer de 2020, els astrònoms van informar que una cavitat de 100 milions d'anys llum al supercúmul del Serpentari es va originar a partir de l'expulsió d' ~ 270 milions de masses solars d'un forat negre supermassiu, l'explosió més gran coneguda a l'Univers des del Big Bang.[6][7][8][9]

Descoberta[modifica]

Ken-ichi Wakamatsu de la Universitat Gifu i Matthew Malkan van descobrir el cúmul del Serpentari el 1981 a les plaques del Palomar Schmidt IV-N Plats durant una mesura de cúmuls globulars ocults.[3]

Referències[modifica]

  1. «The MCXC: a meta-catalogue of X-ray detected clusters of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2011, pàg. 109–109. DOI: 10.1051/0004-6361/201015377.
  2. 2,0 2,1 R. Brent Tully «A systematic X-ray search for clusters of galaxies behind the Milky Way» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2002, pàg. 774–788. DOI: 10.1086/343790.
  3. 3,0 3,1 Wakamatsu, Ken-ichi. «The Ophiuchus Supercluster Observed with FLAIR». ResearchGate, gener 2000. [Consulta: 18 abril 2019].
  4. Okamura, Sadanori; Karoji, Hiroshi; Jugaku, Jun; Parker, Quentin A.; Menzies, John W. (en anglès) Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 316, 2, 01-08-2000, pàg. 326–344. Bibcode: 2000MNRAS.316..326H. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2000.03531.x [Consulta: free].
  5. Mysteries of the Milky Way (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2008, p. 129. ISBN 978-1-4042-1404-0. 
  6. Giacintucci, S.; Markevitch, M.; Johnston-Hollitt, M.; Wik, D. R.; Wang, Q. H. S. The Astrophysical Journal, 891, 1, 27-02-2020, pàg. 1. arXiv: 2002.01291. Bibcode: 2020ApJ...891....1G. DOI: 10.3847/1538-4357/ab6a9d. ISSN: 1538-4357.
  7. , 06-03-2020.
  8. «Biggest cosmic explosion ever detected left huge dent in space». The Guardian, 27-02-2020. [Consulta: 6 març 2020].
  9. «Astronomers detect biggest explosion in the history of the Universe». Science Daily, 27-02-2020. [Consulta: 6 març 2020].