V2129 del Serpentari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: V2129 Ophiuchi)
Infotaula objecte astronòmicV2129 del Serpentari
Tipusestrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K6.0[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra130,4563 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.810.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,533 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.223 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,6654 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−27,646 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−8,607 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar14,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial77,928 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial13.800 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 27m 40.2858s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-25° 37' 55.868''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,4 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deassociació estel·lar d'Escorpió-Centaure Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V2129 del Serpentari (V2129 Ophiuchi) és un estel variable a la constel·lació del Serpentari.[8]Molt tènue per ser observada a ull nu -la seva magnitud aparent màxima és +11,2-, s'hi troba a la regió de formació estel·lar de ρ Ophiuchi a 391 anys llum del sistema solar.

V2129 del Serpentari és una jove estrella T Tauri de tipus espectral K5e.[8] Té una temperatura efectiva d'uns 4.500 K i la seva lluminositat és un 40% major que la lluminositat solar. El seu radi és el doble de gran que el del Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 14,5 km/s. El seu eix està inclinat 65 ° respecte a l'observador terrestre, i el seu període de rotació mitjà és de 6,53 dies, doncs sembla que aquest varia entre 6,35 i 6,60 dies.

Els models d'evolució estel·lar contemplen que V2129 del Serpentari té una massa un 35% major que la massa solar. D'altra banda, l'acreció de massa sobre l'estel és només moderada, estimant-se en 10-8 masses solars per any. Presenta un clar excés en l'infraroig a 10 μm, típic de discos d'acreció de pols; la massa d'aquest disc pot ser equivalent a la massa del planeta Júpiter. La seva edat es quantifica entre 2 i 3 milions d'anys, la qual cosa suposa només 1/1.850 de l'edat del Sol.[9]

V2129 del Serpentari posseeix un camp magnètic amb dos components, un octopolar i un altre dipolar de 2,1 i 0,9 kG respectivament, tots dos inclinats 20 ° respecte a l'eix de rotació. S'ha constatat que la topologia del camp magnètic va canviar significativament al llarg d'un període de cinc anys.[9]

Variabilitat[modifica]

V2129 del Serpentari està catalogada com a variable Orió.[8] A la seva fotosfera s'ha identificat una taca fosca que hom pensa que és responsable de la fluctuació del període de rotació conforme la taca migra en latitud en una escala de temps llarga.[9]

L'emissió de raigs X per part de V2129 Ophiuchi és variable en una escala de temps d'hores. Així mateix, s'ha detectat una flamarada d'unes deu hores de durada que va incrementar la seva lluminositat en rajos X en un factor de 3.[10]

Companya estel·lar[modifica]

V2129 del Serpentari té una companya estel·lar, denominada 2MASS J16262096-2408468, la separació visual de la qual és de 6 segons d'arc.[11] Això equival a una distància projectada de 70 ua aproximadament. Aquesta companya té una massa de 0,1 masses solars.[10]

Referències[modifica]

  1. «An optical spectroscopic study of T Tauri stars. I. Photospheric properties» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 22-04-2014, pàg. 97. DOI: 10.1088/0004-637X/786/2/97.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «Starspots» (en anglès). The Astronomy and Astrophysics Review, 3, 02-05-2009, pàg. 251-308. DOI: 10.1007/S00159-009-0020-6.
  4. «ASAS photometry of ROSAT sources. I. Periodic variable stars coincident with bright sources from the ROSAT All Sky Survey» (en anglès). Acta Astronomica, 1, març 2012, pàg. 67-95.
  5. 5,0 5,1 «The FEROS-Lick/SDSS observational data base of spectral indices of FGK stars for stellar population studies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 04-06-2014, pàg. 220–228. DOI: 10.1093/MNRAS/STU873.
  6. «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  7. Sanjib Sharma «The RAdial velocity experiment (RAVE): third data release». Astronomical Journal, 6, 06-05-2011, pàg. 187. DOI: 10.1088/0004-6256/141/6/187.
  8. 8,0 8,1 8,2 «V2129 Oph -- Variable Star of Orion Type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 juny 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 Donati, J.-F.; Bouvier, J.; Walter, F. M.; Gregory, S. G.; Skelly, M. B.; Hussain, G. A. J.; Flaccomio, E.; Argiroffi, C.; Grankin, K. N.; Jardine, M. M.; Ménard, F.; Dougados, C.; Romanova, M. M. «Non-stationary dynamo and magnetospheric accretion processes of the classical T Tauri star V2129 Oph». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 412, 4, 2011. pp. 2454-2468.
  10. 10,0 10,1 Argiroffi, C.; Flaccomio, E.; Bouvier, J.; Donati, J.-F.; Getman, K. V.; Gregory, S. G.; Hussain, G. A. J.; Jardine, M. M.; Skelly, M. B.; Walter, F. M. «Variable X-ray emission from the accretion shock in the classical T Tauri star V2129 Ophiuchi». Astronomy and Astrophysics, 503, 2011. A1.
  11. «2MASS J16262096-2408468 -- T Tau-type Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 juny 2021].