Estrella de Barnard b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicEstrella de Barnard b
Tipusplaneta extrasolar sense confirmar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment14 novembre 2018[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[2] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareestel de Barnard Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,4044 ua[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,32[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P232,8 d[3] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω203 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,01016 M_J[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi547,4506 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10.362,542 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−802,803 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,2 m/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 57m 48.4998s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 41' 36.1114''[5] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
105 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Estrella de Barnard b o GJ 699 b és un exoplaneta[6] que orbita l'estrella Estrella de Barnard. La seva descoberta va ser publicada el 15 de novembre de 2018 a la revista Nature. Va ser identificat fent servir observacions dels instruments HiRES i Keck i dels espectròmetres HARPS i UVES. Per confirmar la descoberta es va fer servir l'espectròmetre CARMENES i el HARPS i HARPS-N i dades observacionals antigues de fins 20 anys enrere.[7][8]

El líder del grup d'investigadors va ser Ignasi Ribas, astrònom de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Ciències Espacials (ICE).[7]

Característiques[modifica]

Tècnicament, el descobriment és només d'un candidat a exoplaneta, tot i que la confiança estadística és del 99 % que és real i no un artefacte de les dades. L'equip descobridor continuarà observant l'estrella per tal de confirmar la troballa. L'observació directa per telescopis a terra o en satèl·lits com el WFIRST s'esperen en els anys vinents. És possible inclús que es pugui registrar un trànsit del planeta davant la seva estrella.[9]

El planeta es va descobrir fent servir la tècnica de la velocitat radial, analitzant els moviments periòdics de les línies espectrals de l'estel amfitrió. Aquests moviments denoten un període de 233 dies, que es correspon a una òrbita de 0,4 ua de radi. D'aquí es va deduir que la massa del planeta era de 3,2 cops la massa de la Terra. Les observacions es van fer amb 7 instruments diferents i recollint més de 20 anys de registres, sent un dels conjunts de dades més llargs fet servir mai per aquesta mena de mesures.[10]

Se suposa que és un planeta gelat, amb temperatures mitjanes d'uns –170 C (103 K). La seva òrbita, tot i que és molt propera a l'estrella, està molt a prop de la línia de congelament, ja que l'estrella amfitriona és una nana roja.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ignasi Ribas «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard’s star» (en anglès). Nature, 7731, 14-11-2018, pàg. 365-368. DOI: 10.1038/S41586-018-0677-Y.
  2. 2,0 2,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  3. 3,0 3,1 Ignasi Ribas «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard’s star» (en anglès). Nature, 7731, 14-11-2018, pàg. 365-368. DOI: 10.1038/S41586-018-0677-Y.
  4. 4,0 4,1 4,2 URL de la referència: https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1837/eso1837a.pdf.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «Planet Barnard's b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 «El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït – Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra | IEEC». Arxivat de l'original el 2018-11-15. [Consulta: 14 novembre 2018].
  8. Ribas, I.; Tuomi, M.; Reiners, A.; Butler, R. P.; Morales, J. C. «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard's star» (en anglès). Nature, 563, 7731, 2018-11, pàg. 365–368. DOI: 10.1038/s41586-018-0677-y. ISSN: 0028-0836.
  9. Billings, Lee «A Frozen Super-Earth May Orbit Barnard's Star» (en anglès). Scientific American.
  10. «Icy 'Super-Earth' Exoplanet Spotted Around Nearby Barnard's Star». Space.com.