Superfície mínima de Catalan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Superfície mínima de Catalan.

En geometria diferencial, la superfície mínima de Catalan és una superfície mínima estudiada originalment per Eugène Charles Catalan el 1855.[1]

Té la propietat especial de ser la superfície mínima que conté un cicloide com a geodèsica. És també escombrada cap enfora per una família de paràboles.[2]

La superfície té les característiques matemàtiques exemplificades per la següent equació paramètrica:[3]

Referències[modifica]

  1. Catalan, E. "Mémoire sur les surfaces dont les rayons de courbures en chaque point, sont égaux et les signes contraires." Comptes rendus de l'Académie des Sciences de Paris 41, 1019–1023, 1855.
  2. Ulrich Dierkes, Stefan Hildebrandt, Friedrich Sauvigny, Minimal Surfaces, Volume 1. Springer 2010
  3. Gray, A. "Catalan's Minimal Surface." Modern Differential Geometry of Curves and Surfaces with Mathematica, 2nd ed. Boca Raton, Florida: CRC Press, pp. 692–693, 1997

Enllaços externs[modifica]