Swedenborgita
 Swedenborgita | |
|---|---|
 Cristall hexagonal i transparent de swedenborgita  | |
| Fórmula química | NaBe₄Sb₅+O₇ |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.07 |
| Dana | 44.3.1.1 |
| Heys | 24.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup puntual | 6mm - dihexagonal piramidal |
| Color | incolor, vermell vi clar a groc mel |
| Macles | observades, no descrites |
| Fractura | subconcoïdal |
| Duresa | 8 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,285 g/cm3 (mesurada); 4,28 g/cm3 (calculada) |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1924 |
| Símbol | Swe |
La swedenborgita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom d'Emanuel Swedenborg (1688-1772), científic, filòsof i escriptor religiós suec.
Característiques
La swedenborgita és un òxid de fórmula química NaBe4Sb5+O7. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls prismàtics curts.[1] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la swedenborgita pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans" juntament amb els següents minerals: brownmillerita, srebrodolskita, montroydita, litargiri, romarchita i massicot.
Formació i jaciments
Es troba en skarn d'un dipòsit mineral de ferro i manganès metamorfosats.[1] Va ser descoberta l'any 1924 a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on se n'ha trobat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: richterita, manganofil·lita, hematites, calcita i bromellita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Swedenborgite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 abril 2016].