T-38
De Viquipèdia
| T-38 | |
|---|---|
 El vehicle en un museu |
|
| Característiques generals | |
| Tipus | Tanc lleuger amfibi |
| País d'origen |  URSS |
| Dimensions | |
| Longitud del casc | 3,78 m |
| Amplada | 3,33 m |
| Altura | 1,63 m |
| Pes | 3,3 t |
| Tripulació | 2 |
| Grup motopropulsor | |
| Motor | GAZ-AA |
| Potència màxima | 40 hp (30 kW) |
| Tren de rodatge | |
| Suspensió | sprung bogie |
| Prestacions | |
| Velocitat camp a través | 40 km/h |
| Autonomia camp a través | 170 km |
| Armament | |
| Principal | DT |
| Secundari | [no] |
El T-38 va ser un tanc amfibi lleuger soviètic que va estar en servei en la II Guerra Mundial.
Taula de continguts |
[edita] Història
Dissenyat al 1936 als tallers AMO, el T-38 va ser un desenvolupament del primer T-37, que aquest últim estava basat en el tanc de reconeixement lleuger AMR 33 francès. El tanc va ser equipat amb un motor GAZ (Ford) i era barat de produir. A l'aigua, el vehicle funcionava amb un motor col·locat a la part del darrere.
Aquests tancs tenien un paper de suport a la infanteria i el reconeixement del terreny. El tanc T-38 tenia l'avantatge que era petit i una bona mobilitat, per tant estava capacitat per nedar. El T-38 també va ser utilitzat per afers aeris; durant les maniobres a Kíev el 1936, els tancs van ser transportats per bombarders Tupolev TB-3, muntats sota el fuselatge. Cada batalló d'infanteria tenia 38 T-38, amb 50 sent dissenyats per afers aeris. No obstant això, les limitacions del T-38 van sortir a la llum, i va ser substituït pel T-40, però com que ja s'acabava la Segona Guerra Mundial va fer que s'en produïssin poquets.
Es van construir uns 1.500 T-38, il·lustrant la importància dels tancs amfibis en l'Exèrcit Roig. Alguns van ser equipats amb canons de 20 mm ShVAK.
[edita] Variants
- T-38RT (1937), versió equipada amb ràdio.
- OT-38 (1937), versió equipada amb llançaflames.
- T-38M1 (1937), prototip amb una complicada transmissió.
- T-38M2 (1938)
- T-38TU
- SU-45 (1936)
- T-38TT (1939), tanc experimental controlable per radio-control (teletank).
[edita] Referències
- Bean, Tim & Will Fowler (2002) Russian Tanks of World War II - Stalin's Armored Might
- Bishop, Chris (1998) The Encyclopedia of Weapons of World War II
- Chamberlain, Peter & Chris Ellis (1972) Tanks of the World, 1915-1945
- Fleischer, Wolfgang (1999) Russian Tanks and Armored Vehicles 1917-1945
- Zaloga, Steven J.; James Grandsen. Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two. London: Arms and Armour Press, 1984. ISBN 0-85368-606-8.
[edita] Enllaços externs
