Ta'm e guilass
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Abbas Kiarostami |
| Protagonistes | |
| Producció | Abbas Kiarostami |
| Guió | Abbas Kiarostami |
| Fotografia | Homayun Payvar |
| Muntatge | Abbas Kiarostami |
| Productora | Abbas Kiarostami Productions |
| Distribuïdor | Zeitgeist Films i Netflix  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Iran i França |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | Persa |
| Rodatge | Teheran |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Tema | suïcidi |
| Lloc de la narració | Teheran |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
         | |
El gust de les cireres (en persa طعم گیلاس Tam-e gilās) és una pel·lícula iraniana (coproduïda amb França), Dirigida, escrita, produïda i muntada per Abbas Kiarostami, es va estrenar el 1997.
Argument
Un home gran d’uns cinquanta anys, desesperat, es posa a buscar algú que acceptés, per diners, fer una feina especial. Als afores de Teheran, troba una sèrie de personatges, entre els quals un soldat, un seminarista i un empleat d’un museu. Cadascun reacciona a la seva proposició de manera diferent.
Repartiment
- Homayun Ershadi: M. Badii
- Abdolrahman Bagheri: M. Bagheri
- Afshin Khorshid Bakhtiari: un soldat
- Safar Ali Moradi: un soldat
- Mir Hossein Nuri: el seminarista
Al voltant de la pel·lícula
- Prohibida a l'Iran, aquesta pel·lícula va arribar a Canes a l'últim minut perquè les autoritats n volien donar el visat per l’estrena. En efecte, Kiarostami no havia mostrat la seva pel·lícula al Festival de Teheran per obtenir l'aval de la censura.
- En resposta a la pregunta: « Quan fa una pel·lícula, ha de canviar alguna cosa amb la gent que la fa i amb els espectadors?», Kiarostami ha respost: « Efectivament, en una preestrena, una jove ha vingut dir-me que El Gust de les cireres li havia salvat la vida. »;
Premis i nominacions
- Palma d'Or al Festival de Cannes 1997, ex æquo amb Unagi (L'anguil) de Shohei Imamura.
