Targeta sense contacte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Comparació de la mida del xip RFID comparat amb un penny canadenc.

La targeta sense contacte (en anglès: contactless smart card) és una targeta intel·ligent que utilitza algun tipus de tecnologia RFID per interactuar amb dispositius compatibles amb aquesta tecnologia que els permet llegir i escriure dades contingudes dins la pròpia targeta.

Àmbits d'aplicació[modifica]

Les targetes sense contacte són presents en els sistemes de bitlletatge electrònic utilitzats en diversos àmbits del transport públic, i darrerament també en algunes targetes de crèdit com VISA i Mastercard.

Tipologies[modifica]

Entre les tipologies més difoses de les smartcard sense contacte hi ha les que utilitzen la tecnologia Mifare o la tecnologia Calypso, normes ISO 14443A i 14443B. A l'entorn Àsia/Pacífic, té una gran difusió la tecnologia Sony FeliCa.

Seguretat[modifica]

La seguretat generalment queda garantida mitjançant la utilització d'una clau criptogràfica continguda dins la targeta, que s'ha de correspondre amb la continguda a la validadora (en els mitjans de transport) o al datàfon (en els mitjans de pagament) i que sol estar memoritzada físicament a l'interior d'un Mòdul SAM.

Vegeu també[modifica]