Telmatoscopus albipunctata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTelmatoscopus albipunctata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
FamíliaPsychodidae
GènereTelmatoscopus
EspècieTelmatoscopus albipunctata Modifica el valor a Wikidata
Williston, 1893[1][2][3][4][5]
Nomenclatura
Sinònims
  • Pericoma meridionalis Eaton, 1894
  • Psychoda albonigra Brunetti, 1908
  • Psychoda erecta Curran, 1926
  • Psychoda legnothisa Speiser, 1909
  • Psychoda nigrithorax Abreu, 1930
  • Psychoda nocturna Abreu, 1930
  • Psychoda snowii Haseman, 1907
  • Syntomolaba giesi Vargas, 1953
  • Telmatoscopus haranti Mirouse, 1958[4]

Telmatoscopus albipunctata és una espècie de dípter pertanyent a la família dels psicòdids de distribució És circumtropical: Austràlia,[6] l'Índia,[7][8] Nova Guinea,[9][10] la Micronèsia,[11] les illes Açores,[12] Borneo[7] les illes Filipines (Luzon, Cebú i Mindanao),[13] Malàisia,[14] les illes Ryukyu,[15] la Polinèsia,[16] els Estats Units,[17][18] Colòmbia,[19] Nicaragua,[20] Puerto Rico,[21] Costa Rica,[22] Angola, Burundi, Cap Verd, la República Democràtica del Congo, Ghana, Kenya, Madagascar, Malawi, Maurici, Nigèria, el Senegal, Sud-àfrica, Tanzània, els Emirats Àrabs Units, Uganda, Cuba, etc.[23][24][4][25]

Hi ha documentat en Taiwan un cas de miasi intestinal en humans causat per larves d'aquesta espècie[26][27] i un altre de nasal a Sud-àfrica.[28]

Morfologia[modifica]

La larva mesura entre 8 i 10 mm de longitud i és de color marró o negrós (no pas groguenc pàl·lid com les de Psychoda).[18] L'adult fa entre 3,3 i 4,6 mm de llargària i presenta les antenes blanques i algunes taques a les ales (fosques a la meitat basal i blanques a les vores de la meitat apical, essent aquestes darreres l'origen del seu nom científic) amples i sense escates. El mascle té el cos de color marró i blanc; cap marró amb alguna àrea blanca al vèrtex; ulls separats per una distància igual a una faceta; presència de sutura interocular; palps allargats; antenes de 2-2,6 mm de longitud; escap una volta i mitja la mida del pedicel; vena subcostal acabant al nivell de la base de R2+3; R5 acabant a l'àpex, el qual és agut; edeagus en forma de raqueta; ales de 2,6-3,8 de llargada i 1-2,6 d'amplada. La femella és similar al mascle, però amb una concavitat apical moderadament feble a la placa subgenital -la qual no és gaire bilobulada-; antenes de 2,3-2,6 mm de llargària i ales de 2,8-4,1 de longitud i 1,3-2 d'amplada.[29][11][14][15][16]

Ecologia[modifica]

És un dels psicòdids més freqüents dins i a prop dels habitatges humans. Es reprodueix en una àmplia gamma de nínxols ecològics (sempre que tingui aigua i matèria orgànica en descomposició), com ara embornals, desguassos, terrenys fangosos, clots de poca fondària i amb fulles mortes, plantes de tractament d'aigües residuals, deixalles d'escorxadors, piles de compost, latrines, l'escorça de l'arbre fruiter Aleurites moluccana, forats d'arbres, testos amb aigua de pluja, etc.[10][30][18]

L'ou fa 0,4 mm de longitud i 0,1 d'amplada, i pot sobreviure tant en condicions seques o humides, la qual cosa fa difícil la seua eliminació per controlar-ne les poblacions.[31] D'altra banda, i segons estudis realitzats, la cafeïna provoca un alta mortalitat i un retard sever del creixement i el desenvolupament de les larves. En general, la sensibilitat a la cafeïna és inversalment proporcional a l'edat de les larves tractades i els adults resultants mostren una menor fertilitat i un efecte negatiu en llurs cromosomes, la qual cosa podria ésser emprat per a desenvolupar tractaments efectius per impedir la seua proliferació.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ Eaton, A. E., 1904. New Genera of European Psychodidae. Entomologist's Monthly Magazine. 40:55-59. [1]
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Williston, 1893. Entomological News and Proceedings of the Entomological Section of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 4: 113 (Psychoda).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ Duckhouse, D. A., 1965. Psychodidae (Diptera, Nematocera) of Southern Australia, subfamilies Bruchomyiinae and Trichomyiinae. Transactions of the Royal Entomological Society of London, 117: 329-343. []
  7. ↑ 7,0 7,1 Quate, L. W., 1962. Psychodidae (Diptera) at the Zoological Survey of India. Proceedings of the Hawaiian Entomological Society. 18:155-188. [2] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ Moth Flies and Sand Flies (Diptera: Psychodidae) of India (anglès)
  9. ↑ The Moth Flies (Drain Flies) and Sand Flies (Diptera: Psychodoidea) of Papua Indonesia (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 Quate, L.W.; Quate, S.H., 1967. A monograph of Papuan Psychodidae, including Phlebotomus (Diptera). Pacific Insects Monograph, 15: 1–216. [3]
  11. ↑ 11,0 11,1 Quate, L.W., 1959. Diptera: Psychodidae. Insects of Micronesia. 12:435-484
  12. ↑ Lista dos artrópodes (Arthropoda) Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (portuguès)
  13. ↑ Quate, L. W., 1965. A taxonomic study of Philippine Psychodidae (Diptera). Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Pacific Insects. 7: 815-902
  14. ↑ 14,0 14,1 Laurence W. Quate, 1962. The Psychodidae of Batu Caves, Malaya (Diptera). Pacific Insects 4 (1): 219-234
  15. ↑ 15,0 15,1 Quate, L. W., 1966. The Psychodidae of the Ryukyu Islands (Diptera). Pacific Insects. 8:299-318. [4] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  16. ↑ 16,0 16,1 Larry W. Quate, 1959. Synopsis of Polynesian Psychodidae (Diptera). Pacific Insects 1 (4): 431-440. [5]
  17. ↑ Flyfishing Entomology - North American Aquatic True Flies (anglès)
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Entomology UC Riverside Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine. (anglès)
  19. ↑ Bejarano, E. E., 2006. Lista actualizada de los psicódidos (Diptera: Psychodidae) de Colombia. Folia Entomologica Mexicana 45/1:47–56. [6] (castellà)
  20. ↑ Fauna Entomológica de Nicaragua (castellà)
  21. ↑ Rüdiger Wagner, Barbara A. Richardson, M. J. Richardson, 2008. A new psychodid species from Puerto Rican tank bromeliads. Studies on Neotropical Fauna and Environment, vol. 43, núm. 3. [7]
  22. ↑ Psychodid genera known from Central America (anglès)
  23. ↑ Biodiversity Studies in Afrotropical Moth Flies (Diptera: Psychodidae)[Enllaç no actiu] (anglès)
  24. ↑ Rüdiger Wagner, 2008. 1. Moth-flies of a central African mountain stream (Diptera, Psychodidae). Aquatic Insects: International Journal of Freshwater Entomology, vol. 1, núm. 1. [8]
  25. ↑ Global Species Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  26. ↑ Tu W. C., Chen H.C., Chen K.M., Tang L.C., Lai S.C., 2007.Intestinal myiasis caused by larvae of Telmatoscopus albipunctatus in a Taiwanese man. Journal of Clinical Gastroenterology, 41(4):400-402
  27. ↑ Smith, K. G. & Thomas, V., 1979. Intestinal myiasis in man caused by larvae of Colgmia (sic!)(= Telmatoscopus) albipunctatus Williston (Psychodidae, Diptera). Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, 73, 349-350.
  28. ↑ A Case of Nasal Myiasis Caused by the Larvae of Telmatoscopus albipunctatus (Williston) 1893 (Diptera: Psychodidae) (anglès)
  29. ↑ Insects of West Virginia Arxivat 2010-11-24 a Wayback Machine. (anglès)
  30. ↑ Quate, L.W., 1955. A revision of the Psychodidae (Diptera) in America north of Mexico. U. Calif. Publ. Ent. 10:103-273
  31. ↑ Ultramorphological features of the egg of Telmatoscopus albipunctatus (Williston) (Diptera, Psychodidae) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  32. ↑ Sehgal, S. S., Simôes, L. C. G. i Jurand, A., 1977. Effects of Caffeine on Growth and Metamorphosis of Moth Fly Telmatoscopus albipunctatus (Diptera, Psychodidae). Entomologia Experimentalis et Applicata, 21: 174–181

Bibliografia[modifica]

  • Ježek, J., 1989. Contribution to the taxonomy of the genus Telmatoscopus Eat. (Diptera, Psychodidae). Acta Musei Nationalis Pragae. 44B:75-104

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Telmatoscopus_albipunctata&oldid=32837389»