Teoria KAM

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teoria KAM és un conjunt d'eines per a poder demostrar l'existència de solucions quasiperiòdiques en sistemes hamiltonians i en sistemes dinàmics en general. KAM és l'acrònim de Kolmogorov, Arnol'd i Moser, tres matemàtics que van ser els precursors d'aquesta.[1][2][3]

Il·lustració del problema[modifica]

Originalment, la teoria KAM resol el problema següent:

Sigui un hamiltonià de la forma amb la matriu invertible. Llavors les òrbites d'aquest sistema compleixen les equacions diferencials

Aquest sistema es diu sistema integrable i les seves òrbites són . La pregunta natural que sorgeix és si aquestes órbites persisteixen quan pertorbem el hamiltonià. Més conctretament, sigui amb de norma petita. La teoria KAM respon que si és de tamany prou petit i si és un vector diofantí llavors el hamiltonià tindrà òrbites quasiperiòdiques amb frequència .

Referències[modifica]

  1. Kolmogorov, A.N. «On conservation of conditionally periodic motions for a small change in Hamilton’s function.». Dokl. Akad. Nauk SSSR (N.S.), (98), 1954, pàg. 527-530.
  2. Arnol'd, V.I. «Proof of a theorem of A. N. Kolmogorov on the preservation of conditionally periodic motions under a small perturbation of the Hamiltonian.». Uspehi Mat. Nauk, (18), 1963, pàg. 13-40.
  3. Moser, J. «On invariant curves of area-preserving mappings of an annulus.». Nachr. Akad. Wiss. Göttingen Math.-Phys. Kl. II, 1962, pàg. 1-20.

Bibliografia[modifica]

  • de la Llave, Rafael, A tutorial on KAM theory, In Smooth ergodic theory and its applications (Seattle, WA, 1999), volume 69 of Proc. Sympos. Pure Math., pages 175–292. Amer. Math. Soc., Providence, RI, 2001.

Vegeu també[modifica]