Teresa Rodrigo Anoro
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1956 Almacelles (Segrià) |
| Mort | 21 abril 2020 (63 anys) Santander (Cantàbria) |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa Universitat Autònoma de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | física, professora d'universitat |
| Ocupador | Instituto de Física de Cantabria (2016–2019) Universitat de Cantàbria Fermilab |
Teresa Rodrigo Anoro (Almacelles, 28 de desembre de 1956 - Santander, 21 d'abril de 2020)[1][2] fou una física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la Universitat de Cantàbria. Des de 1994 treballà a l'Institut de Física de Cantàbria (CSIC-UC) on va ser Directora del Departament d'Estructura de la Matèria entre 2001 i 2007.[3]
Obtingué la llicenciatura en Ciències Físiques a la Universitat de Saragossa el 1980. Posteriorment es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Madrid el 1985.[2]
Va participar en dos experiments de gran importància: en primer lloc, va treballar al Collider Detector at Fermilab (CDF), l'experiment que va descobrir el quark top, col·laborant en diferents aspectes fonamentals de la recerca. En segon lloc, com a membre de l'experiment CMS (Solenoide compacte per a muons), va tenir un paper important en el descobriment del bosó de Higgs el 2012 al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del laboratori CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Ginebra. A més, el 2010 va ser escollida Presidenta del Consell de Col·laboració Internacional del CMS, on participaven institucions de 40 països, gràcies a la seva dedicació i als resultats obtinguts en aquest experiment. Des del 2012 formà part del Comitè de Política Científica del CERN.[4][5]
Obres[modifica]
- Treballs de divulgació
- «El Quark Top». J.M. Benlloch, T. Rodrigo, and J. Troconiz. El País-Futuro. Mayo 1994 y Anuario 1994
- «Los procesos de descubrimiento y la vida en el laboratorio». T. Rodrigo. Jornadas Interacciones Género y Ciencia. Universidad de Zaragoza. Mayo 1998
- El descubrimiento de la luz débil. T. Rodrigo. CERN 50 Aniversario Museo Nacional de Ciencia y Tecnología. Febrero 2005
- «El programa experimental del LHC». C. Albajar et al. Publicado en la Revista Española de Física. Volumen 20, núm. 2. (Mujeres en Física). Año 2006
- La búsqueda del Bosón de Higgs. M. Bosmanand, T. Rodrigo. Publicado en Investigación y Ciencia. Septiembre 2012
- El Bosón de Higgs. A. Casas and T. Rodrigo. Publicaciones CSIC, diciembre 2012 – Colección ¿Qué sabemos de?[6]
Reconeixements[modifica]
Al setembre de 2018 va rebre el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.[7]
Una plaça de la població d'Almacelles (Lleida), on va néixer, porta el seu nom des de 2019. Havia estat nomenada Filla Predilecta de la Vila l'any 2012.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Muere Teresa Rodrigo, una de las físicas españolas más relevantes y que formó parte del proyecto del Bosón de Higgs» (en castellà). 20 minutos, 21-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Almacelles plora la mort de la científica i Filla Predilecta de la Vila, na Teresa Rodrigo Anoro». Ajuntament d'Almacelles, 23-04-2020. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ M. J. Barral. Interacciones ciencia y género: discursos y prácticas científicas de mujeres. Icaria Editorial, 1999, p. 297–. ISBN 978-84-7426-437-1.
- ↑ «La investigadora del IFCA Teresa Rodrigo, designada miembro del Comité de Política Científica del CERN». Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Teresa Rodrigo, nueva directora del Instituto de Física de Cantabria.» (en castellà). Universidad de Cantabria, 08-04-2016. [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ Editorial CSIC
- ↑ «La directora del IFCA, Teresa Rodrigo, recibe el Doctorado Honoris Causa en la UIMP» (en castellà). Universidad de Cantabria, 11-09-2018. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ «Plaça de Teresa Rodrigo». Ajuntament d'Almacelles. [Consulta: 21 octubre 2021].