Termòmetre de mercuri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:Termómetro de Lyon.jpg
Termòmetre de mercuri de 1743.

Un termòmetre de mercuri és un tipus de termòmetre que generalment s'utilitza per mesurar les temperatures del material seleccionat.

Termòmetres ha de molts tipus, però potser el més habituals són o hagin estat els que contenen un líquid al seu interior que es dilata o contreu amb els canvis de temperatura. Aquest líquid pot ser mercuri, alcohol acolorit, etc.

El mercuri d'aquest tipus de termòmetre es troba en un bulb reflectant i generalment de color blanc brillant, de manera que s'evita l'absorció de la radiació de l'ambient. És a dir, aquest termòmetre pren la temperatura real de l'aire sense que el mesurament d'aquesta es vegi afectada per qualsevol objecte de l'entorn que irradiï calor cap a l'ambient.

Al voltant de l'any 1714 va ser Daniel Gabriel Fahrenheit qui va crear el termòmetre de mercuri amb bulb, format per un capil·lar de vidre de diàmetre uniforme comunicat pel seu extrem amb una ampolla plena de mercuri. El conjunt està segellat, i quan la temperatura augmenta, el mercuri es dilata i puja pel capil·laritat. En 1724 Fahrenheit finalitzà la seva escala termomètrica, la qual va quedar plasmada en els seus Philosophical Transactions (Londres, 33, 78, 1724) :).

El 19 març de 1743 Jean-Pierre Christin va presentar el primer termòmetre de mercuri a utilitzar els paràmetres de zero graus com punt de fusió de l'aigua i cent com a punt d'ebullició que s'usa en gran part del món. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termòmetre de mercuri
  1. MEMOIRE sud la dilatation du Mercure dans le Thermométre. Mercure de France . París: Chaubert, Jean de Nully, Pissot, Duchesne, juliol de 1743. Pàg 1609-1610. Consultat el 5 de setembre del 2012 (idioma francès).