Terruqueo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El terruqueo és una pràctica política i social utilitzada majoritàriament per sectors conservadors i de la dreta del Perú, que consisteix a assignar a algun adversari, que té propostes d'esquerra o és dissident de l'establishment,[1][2][3][4] les connotacions de ser afí a comportaments o idees terroristes, o de realitzar apologia del terrorisme o, fins i tot, de ser membre o operar dins o a favor dels grups armats Sendero Luminoso i Moviment Revolucionari Túpac Amaru, a fi de desprestigiar-lo o que el seu discurs es vegi invalidat.[5][6]

També s'ha definit com una estratègia política que utilitza, per associació, la por al terrorisme per a obtenir rèdit polític[6][7][8][9] i que anul·la qualsevol espai de debat o pluralitat política dins d'un estat democràtic. Així mateix, s'ha definit com una pràctica utilitzada, aplicada també en alguns mitjans de comunicació de Lima,[10] per a criminalitzar la protesta social al país.[11] Diversos especialistes de l'ONU en van condemnar l'ús i van declarar públicament que es tractava d'una tàctica d'intimidació emprada pel govern peruà.[12][13][14][15]

Origen del terme[modifica]

L'origen de la paraula ve de terruco, un neologisme que es va començar a utilitzar en la dècada del 1980 per membres de les forces policials i forces armades que combatien a Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA), ambdues organitzacions armades d'extrema esquerra, durant el conflicte armat intern (1980-2002).[6][3] Possiblement el sufix -uco (derivat del quítxua -uqu) va ser afegit per un procés de quitxualització de la paraula terrorista.[6][16][17] Semànticament, al Perú s'associen per sinonímia, de forma despectiva, els termes terruco i izquierdista.[18]

Cartel durante unas protestas contra el gobierno de Pedro Castillo el 28 de julio de 2022. El cartel dice: "Compatriotas, libertad democracia. Fuera: Terroristas del Gobierno".
Cartell de protesta contra el govern de Pedro Castillo el 28 de juliol del 2022, al qual grups conservadors l'acusaven d'albergar terroristes.

El terme terruco s'ha associat de forma generalitzada i racista a la població andina, particularment als nascuts al departament d'Ayacucho, regió on Sendero Luminoso va iniciar la seva insurgència contra l'Estat peruà.[6][16] Durant el govern d'Alberto Fujimori, es va ordenar la detenció de 5.000 persones que, sense justificació, van ser assenyalades com a presumptes «terroristes».[19] Familiars de 200 persones que van ser empresonades arbitràriament van realitzar manifestacions amb el suport de la Coordinadora Nacional de Drets Humans.[20]

Entre els grups que han patit el terruqueo hi ha alguns estudiants d'universitats públiques peruanes, particularment l'alumnat de la Universitat Nacional d'Educació Enrique Guzmán,[21] de la Universitat Nacional Mayor de San Marcos[22][23] i de la Universitat Nacional de San Cristóbal de Huamanga (lloc on es va originar Sendero Luminoso).[24][25] Aquesta pràctica també ha estat utilitzada contra els participants de les lluites socials de comunitats camperoles en defensa del medi ambient i en diferents vagues.[26]

Durant el segon govern d'Alan García, la poeta Melissa Patiño va ser detinguda a Tumbes després d'assistir a una reunió de la Coordinadora Continental Bolivariana.[27] La reunió es va desenvolupar de manera pública amb cobertura dels mitjans de comunicació.[27] La policia va al·legar que Patiño era «integrant de l'MRTA».[28][29] Tanmateix, al llarg del procés judicial no es van poder presentar proves que sustentessin les acusacions de terrorisme formulades.[29][30][31] Tres mesos després, Patiño va ser alliberada sota fiança,[32] quedant subjecta a una multa i a la prohibició d'abandonar el país.[31]

Referències[modifica]

  1. ↑ Villalba, Fernando Velásquez «A TOTALIDADE NEOLIBERAL-FUJIMORISTA: ESTIGMATIZAÇÃO E COLONIALIDADE NO PERU CONTEMPORÂNEO». Revista Brasileira de Ciências Sociais, 37, 109, 2022, pàg. e3710906. DOI: 10.1590/3710906/2022 [Consulta: 18 gener 2023]. «terruqueo, ou seja, a construção artificial, racista e conveniente de um inimigo sociopolítico para deslegitimar formas de protesto social»
  2. ↑ Guadalupe, César. El ciclo de la yuca: patrimonialismo y oclocracia en el Perú contemporáneo. Instituto de Estudios Peruanos, 2019. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Bolo Varela, Oswaldo. «Diez ideas para entender el terruqueo hoy: una guía rápida y pormenorizada» (en castellà). Revista Ideele, 04-05-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  4. ↑ Mago, Bruno «La identidad al filo de la palabra: el fenómeno del terruqueo en el ciberespacio, formas y representaciones hegemónicas» (en castellà). Lengua y Sociedad, 22, 1, 12-05-2023. ISSN: 2413-2659 [Consulta: 15 setembre 2023].
  5. ↑ «Elecciones en Perú: una pelea de «terrucos», «caviares» y «viejos lesbianos» | Fundéu» (en castellà). www.fundeu.es, 18-03-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pighi Bel, Pierina. «Debate presidencial en Perú: qué es el "terruqueo" y cómo influye en la campaña entre Fujimori y Castillo». BBC Mundo, 31-05-2021. [Consulta: 3 juny 2021].
  7. ↑ «Terruquear, terruqueo, terruqueadores - Castellano Actual | Blogs» (en castellà). Peru21, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 19 Febrero, 2018. [Consulta: 31 maig 2021].
  8. ↑ Exitosa Noticias. «La campaña de terruqueo ha llegado a un nivel absurdo, dice Pedro Francke» (en castellà). exitosanoticias.pe, 31-05-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  9. ↑ Gruber, Stephan «Un momento constituyente para re-imaginar la economía» (PDF). Quehacer, segunda época. Desco, Centro de Estudios y Promoción del Desarrollo, 6, 2020 [Consulta: 31 maig 2021].
  10. ↑ Velásquez Villalba, Fernando «Breaking history, building memory: the Peruvian bicentennial generation and the democratisation of democracy» (en anglès). Interface, 14, 1, Julio 2023, pàg. 46–80 [Consulta: 18 agost 2023]. «To a great extent, this explains the appearance of terruqueo in the pro-Keiko Fujimori media, the defence of the economic model supported by the corporations, and the success of these discourses in being replicated in popular sectors»
  11. ↑ Supo-Condori, Felipe; Yabar; Gómez; Sardon; Flores. Criminalización de la protesta social como terruqueo de las élites de poder (en castellà). Instituto Universitario de Innovación Ciencia y Tecnología Inudi Perú, 2023-01-27. 
  12. ↑ «Perú: Expertos de la ONU piden el fin de la violencia en las manifestaciones e instan a respetar los derechos humanos». Naciones Unidas. Derechos Humanos: Oficina del Alto Comisionado, 06-03-2023. [Consulta: 15 març 2023].
  13. ↑ Valencia, Martha. «ONU pide al Perú informe sobre muertes en protestas: ¿Qué es lo que debe explicar Dina Boluarte?» (en castellà). El Búho, 03-03-2023. [Consulta: 11 març 2023].
  14. ↑ Wiener, Gabriela. «Terruquea que algo queda» (en castellà). ElDiario.es, 06-01-2020. [Consulta: 31 maig 2021].
  15. ↑ «Foro de Madrid: rechazan presencia de extremistas de derecha en Perú». Servindi. [Consulta: 31 març 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Aguirre, Carlos «Terruco de m… Insulto y estigma en la guerra sucia peruana». Histórica. Pontificia Universidad Católica del Perú, 35, 2011, pàg. 103-139. ISSN: 0252-8894. OCLC: 809569785 [Consulta: 31 maig 2021].
  17. ↑ Solis, Piero. «"Terruquitos, quiero verlos": la Policía no coreó arenga antisubversiva en víspera de las protestas» (en castellà). larepublica.pe, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  18. ↑ «Sobre discriminación lingüística, el “terruqueo” y los grupos de poder en el Perú» (en castellà). virginiazavala.lamula.pe. [Consulta: 31 maig 2021].
  19. ↑ «Deniegan pedido fujimontesinista». , 18-05-2001 [Consulta: 1r setembre 2023].
  20. ↑ «Familiares de inocentes acusados por terrorismo marchan a Palacio». La República, 22-04-1999. Arxivat de l'original el 2001-03-12. [Consulta: 11 novembre 2023].
  21. ↑ Ortiz Perea, Gisela. «En Tu Nombre Mi Hermano, Soy Activista de Derechos Humanos.». CELATS. [Consulta: 3 juny 2021].
  22. ↑ Maldonado, Hernán. «El “terruqueo” y los guardianes del orden neoliberal» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2021].
  23. ↑ Silva Santisteban, Rocío. «Somos estudiantes, no somos terroristas». hemisphericinstitute.org. [Consulta: 31 maig 2021].
  24. ↑ «Sendero Luminoso y la Universidad de Huamanga: Ciencia, tecnología y humanidades» (en castellà). ArchivoRevista Ideele. [Consulta: 1r juny 2021].
  25. ↑ Jave, Iris; Cépeda, Mario; Uchuypoma, Diego «La acción política frente al estigma de la violencia entre los jóvenes universitarios posconflicto: los casos de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos y la Universidad Nacional de San Cristóbal de Huamanga». Anthropologica, 33, 34, 00/2015, pàg. 187–202. ISSN: 0254-9212 [Consulta: 1r juny 2021].
  26. ↑ Guiné, Anouk. «Violencia de Estado en el Perú», 12-03-2021. [Consulta: 29 març 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Injusta reclusión». La República, 13-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-03. [Consulta: 2 març 2024].
  28. ↑ «Niegan que Melissa Patiño sea miembro de algún grupo terrorista». El Comercio, 01-03-2008. Arxivat de l'original el 2011-01-26. [Consulta: 2 març 2024].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Escritores exigen libertad de poeta Melissa Patiño injustamente detenida». Panamericana Televisión. [Consulta: 2 març 2024].
  30. ↑ «Represión brutal». La República, 25-10-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-26. [Consulta: 2 març 2024].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Joven poeta Melissa Patiño recuperó su libertad anoche». Perú 21, 09-05-2008. [Consulta: 2 març 2024].
  32. ↑ «Estudiante Melissa Patiño salió del penal Santa Mónica de Chorrillos» (en castellà). andina.pe, 09-05-2008. [Consulta: 2 març 2024].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terruqueo&oldid=33446694»