Un diamant molt calent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Hot Rock)
Infotaula de pel·lículaUn diamant molt calent
The Hot Rock Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPeter Yates Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBobby Roberts Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Goldman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaQuincy Jones Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFred W. Berger Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min i 102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Hot Rock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de robatoris, comèdia i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York i Brooklyn Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0068718 Filmaffinity: 389565 Allocine: 33349 Rottentomatoes: m/hot_rock Letterboxd: the-hot-rock Allmovie: v95667 TCM: 78445 TV.com: movies/the-hot-rock AFI: 54385 TMDB.org: 46059 Modifica el valor a Wikidata


Un diamant molt calent (títol original en anglès: The Hot Rock) és una pel·lícula estatunidenca de 1972, dirigida per Peter Yates. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Uns gàngsters aficionats aconsegueixen un cop fantàstic per l'aire, entre els gratacels. L'objectiu és apoderar-se d'un enorme diamant exposat al museum de Brooklyn, a compte d'un ambaixador africà que reivindica la joia.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Durant l'escena on els quatre malfactors van en helicòpter es poden veure les torres bessones del World Trade Center en construcció.

Referències[modifica]

  1. «Un diamant molt calent». esadir.cat.
  2. «The hot rock». The New York Times.