The Old Maid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Old Maid
Bette Davis in The Old Maid trailer.jpg
Bette Davis en una escena de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Edmund Goulding
Direcció artística: Robert Haas

Producció: Hal B. Wallis i Henry Blanke

Guió: Casey Robinson, basat en l'obra teatral de Zoë Atkins adaptada a partir de la novel·la de Edith Wharton

Música: Max Steiner

Fotografia: Tony Gaudio

Muntatge: George Amy

Vestuari: Orry-Kelly

Dades i xifres
País: Estats Units
Gènere: Drama
Duració: 95 m

Companyies
Productora: Warner Bros.

Pàgina sobre “The Old Maid a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.5/10 stars

The Old Maid és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edmund Goulding i estrenada l'any 1939.

Argument[modifica | modifica el codi]

Quan Delia Lovell (Miriam Hopkins) trenca el seu compromís amb l'irresponsable Clem Spender (George Brent) i es casa amb el pròsper i fiable Joe Ralston (Jerome Cowan), la seua cosina Charlotte (Bette Davis) consola el desdenyat pretendent, el qual promet casar-se amb ella quan torni de lluitar a la Guerra Civil. Però Clem mor a Vicksburg i Charlotte ha d'afrontar l'escàndol d'una maternitat sense matrimoni. Explicant a la seua preocupada família que la jove pateix una lleu malaltia pulmonar, el doctor Lanskell (Donald Crisp), metge de la família, aconsegueix enviar Charlotte a Arizona per a què hi doni a llum sense suscitar enraonies. Un cop conclosa la guerra, Charlotte torna a Filadèlfia i crea un parvulari per a orfes de guerra. Quan Delia s'assabenta que un dels orfes és la filla de Charlotte i Clem, li diu al seu cunyat Jim Ralston (James Stephenson) que no pot casar-se amb Charlotte a causa de la precària salut d'aquesta. Aquest gest malvat causa un distanciament entre les dues cosines que no es resol fins que Joe Ralston mor en un accident d'equitació i Charlotte i la seua filla van a viure amb Delia i els infants. Quan Tina ja és més gran (Jane Bryan), tracta Delia com la seua mare i es refereix a Charlotte com a la seua tia soltera. Atès que les seues perspectives de matrimoni amb l'acabalat Lanning Halsey (William Lundigan) semblen nul·les perquè ella és considerada una òrfena, Tina se sent amargada i disgustada per la interferència de Charlotte en la seua vida. Delia, que encara espera salvar el matrimoni, convenç Charlotte per a què la permeti adoptar legalment la jove. Charlotte hi dóna el seu consentiment, però amb la intenció d'explicar a Tina la veritat la vigília del seu casament. No obstant això, quan arriba el moment no pot decidir-se a fer-ho. L'endemà, ja casada i a punt d'emprendre el viatge de noces, Tina, a petició de Delia, reserva el seu darrer petó de comiat per a la seua tia soltera. Entre llàgrimes, Charlotte veu partir la seua filla, sabent que només podrà mantindre la seua relació amb ella en el futur pel fet de viure a casa de Delia, la qual mai li ha perdonat que estimés a Clem Spender.[1]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "The Old Maid ha de ser considerada com una altra bona obra teatral que arriba intacta a la pantalla ... La senyoreta Davis ha aconseguit una interpretació intel·ligent i commovedora, dura i austera en la superfície, però que comunica la profunda tendresa i l'oculta angoixa d'una desconsolada mare." [2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Humphrey Bogart n'era originalment el protagonista masculí, pero ho va descartar després de quatre dies de rodatge.
  • Per a aconseguir els efectes de l'envelliment, Bette Davis no va portar cap mena de maquillatge d'ulls o llapis de llavis. A més, el maquillador Perc Westmore va aplicar una base pàl·lida i cendrosa a la seua cara.
  • "Lux Radio Theater" en va emetre una adaptació radiofònica el 30 d'octubre del 1939 amb Miriam Hopkins reprenent el seu mateix paper al film.[3]

Lapsus del rodatge[modifica | modifica el codi]

  • Quan Delia arriba a l'orfenat per parlar amb Charlotte, hom pot veure com les mànigues d'aquesta darrera estan arromangades o esteses diverses vegades a la mateixa escena.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 80-81.
  2. Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 81).
  3. IMDb (anglès)
  4. IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Old Maid