The Old Maid
  |
|
|---|---|
 Bette Davis en una escena de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Edmund Goulding |
| Direcció artística: | Robert Haas |
|
|
|
| Producció: | Hal B. Wallis i Henry Blanke |
|
|
|
| Guió: | Casey Robinson, basat en l'obra teatral de Zoë Atkins adaptada a partir de la novel·la de Edith Wharton |
|
|
|
| Música: | Max Steiner |
|
|
|
| Fotografia: | Tony Gaudio |
|
|
|
| Muntatge: | George Amy |
|
|
|
| Vestuari: | Orry-Kelly |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Gènere: | Drama |
| Duració: | 95 m |
|
Companyies |
|
| Productora: | Warner Bros. |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Old Maid” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
The Old Maid és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edmund Goulding i estrenada l'any 1939.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Quan Delia Lovell (Miriam Hopkins) trenca el seu compromís amb l'irresponsable Clem Spender (George Brent) i es casa amb el pròsper i fiable Joe Ralston (Jerome Cowan), la seua cosina Charlotte (Bette Davis) consola el desdenyat pretendent, el qual promet casar-se amb ella quan torni de lluitar a la Guerra Civil. Però Clem mor a Vicksburg i Charlotte ha d'afrontar l'escàndol d'una maternitat sense matrimoni. Explicant a la seua preocupada família que la jove pateix una lleu malaltia pulmonar, el doctor Lanskell (Donald Crisp), metge de la família, aconsegueix enviar Charlotte a Arizona per a què hi doni a llum sense suscitar enraonies. Un cop conclosa la guerra, Charlotte torna a Filadèlfia i crea un parvulari per a orfes de guerra. Quan Delia s'assabenta que un dels orfes és la filla de Charlotte i Clem, li diu al seu cunyat Jim Ralston (James Stephenson) que no pot casar-se amb Charlotte a causa de la precària salut d'aquesta. Aquest gest malvat causa un distanciament entre les dues cosines que no es resol fins que Joe Ralston mor en un accident d'equitació i Charlotte i la seua filla van a viure amb Delia i els infants. Quan Tina ja és més gran (Jane Bryan), tracta Delia com la seua mare i es refereix a Charlotte com a la seua tia soltera. Atès que les seues perspectives de matrimoni amb l'acabalat Lanning Halsey (William Lundigan) semblen nul·les perquè ella és considerada una òrfena, Tina se sent amargada i disgustada per la interferència de Charlotte en la seua vida. Delia, que encara espera salvar el matrimoni, convenç Charlotte per a què la permeti adoptar legalment la jove. Charlotte hi dóna el seu consentiment, però amb la intenció d'explicar a Tina la veritat la vigília del seu casament. No obstant això, quan arriba el moment no pot decidir-se a fer-ho. L'endemà, ja casada i a punt d'emprendre el viatge de noces, Tina, a petició de Delia, reserva el seu darrer petó de comiat per a la seua tia soltera. Entre llàgrimes, Charlotte veu partir la seua filla, sabent que només podrà mantindre la seua relació amb ella en el futur pel fet de viure a casa de Delia, la qual mai li ha perdonat que estimés a Clem Spender.[1]
Crítica [modifica]
- "The Old Maid ha de ser considerada com una altra bona obra teatral que arriba intacta a la pantalla ... La senyoreta Davis ha aconseguit una interpretació intel·ligent i commovedora, dura i austera en la superfície, però que comunica la profunda tendresa i l'oculta angoixa d'una desconsolada mare." [2]
Repartiment [modifica]
- Bette Davis
- Miriam Hopkins
- George Brent
- Donald Crisp
- Jane Bryan
- Louise Fazenda
- James Stephenson
- Jerome Cowan
- William Lundigan
- Rand Brooks
- Cecelia Loftus
- Janet Shaw
- (William) DeWolf Hopper[1]
Curiositats [modifica]
- Humphrey Bogart n'era originalment el protagonista masculí, pero ho va descartar després de quatre dies de rodatge.
- Per a aconseguir els efectes de l'envelliment, Bette Davis no va portar cap mena de maquillatge d'ulls o llapis de llavis. A més, el maquillador Perc Westmore va aplicar una base pàl·lida i cendrosa a la seua cara.
- "Lux Radio Theater" en va emetre una adaptació radiofònica el 30 d'octubre del 1939 amb Miriam Hopkins reprenent el seu mateix paper al film.[3]
Lapsus del rodatge [modifica]
- Quan Delia arriba a l'orfenat per parlar amb Charlotte, hom pot veure com les mànigues d'aquesta darrera estan arromangades o esteses diverses vegades a la mateixa escena.[4]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 80-81.
- ↑ Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 81).
- ↑ IMDb (anglès)
- ↑ IMDb (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Old Maid |
- The Old Maid a Internet Movie Database (anglès)
- The Old Maid a TCM Movie Database (anglès)
- The Old Maid a Allmovie (anglès)
- The Old Maid a FilmAffinity (anglès)
- YouTube (anglès)
- Rotten Tomatoes (anglès)
