Tiberiobardiïta
 Tiberiobardiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | {Cu9Al[SiO₃(OH)]₂(OH)₁₂(H₂O)₆}(SO₄)1.5·10H₂O |
| Epònim | Tiberio Bardi (en)  |
| Localitat tipus | Cretaio, Prata, Massa Marittima, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,6860(4) Å; c = 28,3239(10) Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Grup espacial | r3 |
| Color | verd clar |
| Exfoliació | perfecta {0001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 2,528 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2016-096 |
| Any d'aprovació | 2017 |
| Símbol | Tbd |
| Referències | [1] |
La tiberiobardiïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Tiberio Bardi (n. 1960) per la seva contribució a l'estudi de la mineralogia de la Toscana, sent ell qui va recollir els primers exemplars d'aquesta espècie.
Característiques[modifica]
La tiberiobardiïta és un silicat de fórmula química {Cu9Al[SiO₃(OH)]₂(OH)₁₂(H₂O)₆}(SO₄)1.5·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2018. Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa, a Itàlia, amb el número de catàleg: 19900.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Cretaio, a Massa Marittima, dins la província de Grosseto (Toscana, Itàlia), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Tiberiobardiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juny 2020].