Tintagel (Bax)
| Forma musical | poema simfònic  |
|---|---|
| Compositor | Arnold Bax |
| Creació | 1919 |
   | |
Tintagel és un poema simfònic compost per Arnold Bax el 1919. Va ser estrenat a Bournemouth el 20 d'octubre de 1921.[1] Una barreja de màgia, color, ardor líric i una enorme vitalitat rítmica. És l'obra més popular d'aquest compositor i poeta anglès, molt més que qualsevol dels seus set simfonies.[2]
Bax havia visitat el castell de Tintagel durant l'estiu de 1917, acompanyat pel pianista Harriet Cohen, amb qui portava una aventura alhora i a qui li va dedicar l'obra. Va compondre dos poemes sobre el tema, i el treball és, en certa manera, una il·lustració sonora d'aquests. Segons Bax, la música té la intenció de representar un castell a la part alta de les roques, colpejades en un dia assolellat d'estiu per l'oceà Atlàntic. Un cert gust celta és evident en la música, el que proporciona la base per a un dels dos temes de l'obra, la intenció de recordar el rei Artús i la seva connexió amb el castell, i que cita un motiu de l'òpera de Richard Wagner Tristany i Isolda;[3] l'altre tema representa el mar.
La peça consta de tres seccions. Les seccions primera i l'última són una mica grandiloqüents, la primera presentació dels dos temes principals i la tercera una repetició variada. Entre aquests, hi ha un desenvolupament. L'obra dura al voltant de quinze minuts.
Referències[modifica]
- ↑ Lewis Foreman, Liner notes from Lyrita recording with the London Philharmonic Orchestra under Sir Adrian Boult
- ↑ Ressenya a rtve.es
- ↑ Parlett, Graham; Parlett, David. «Parlett's Catalogue of music by Bax (1915-1919)». The music of Sir Arnold Bax (1883-1953) Edited by David Parlett from the catalogue by Graham Parlett. Arxivat de l'original el 2013-04-26. [Consulta: 27 gener 2013].