Titus
De Viquipèdia
Titus Flavius Vespasianus (30 de desembre del 39 - 13 de setembre del 81), fou emperador romà de l'any 79 fins la seua mort al 81. Fou fill i successor de Vespasià.
L'any 67 acompanyà a son pare Vespasià en el viatge a l'Orient Mitjà, destinat a sotmetre la Gran Revolta Jueva, que havia començat l'any 66 i que durà fins el 73.
Neró se suïcidà l'any 68, i l'any següent fou l'Any dels Quatre Cèsars. Vespasià abandonà l'Orient i retornà a Roma, deixant al seu fill Titus al comandament de les tropes que assetjaven la ciutat de Jerusalem. El setge començà el dia 23 de Nissan (abril), les murades foren destruïdes el 17 de Tammuz (juliol), el Temple cremat el dia 9 d'Av (agost), i la Ciutat Alta conquerida el dia 8 d'Elul (setembre), i tot fou relatat curosament per Iossef ben Mattitiahu (Flavi Josep), al llibre Bellum Iudaicum (La Guerra dels Jueus).
L'emperador Titus va prohibir perseguir el mateix delicte en virtut de lleis diferents.
Per a les herències va instituir un termini màxim d'impugnació: una herència no podia ser impugnada un cop transcorreguts cinc anys de l'òbit del causant.
Va morir el 13 de setembre del 81 i el va succeir el seu germà Flavi Domicià, reconegut pel Senat gràcies a la pressió dels pretorians ( 14 de setembre del 81).
- Per l'usurpador del mateix nom vegeu: Titus
|
Precedit per: |
Emperadors romans |
Succeït per: |
