Tomás Romojaro Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomás Romojaro Sánchez
Biografia
Naixement19 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Santander
7 de juny de 1941 – 12 de setembre de 1942
  Governador civil de Valladolid
12 de setembre de 1942 – 26 de juliol de 1947
  Governador civil de Saragossa
26 de juliol de 1947 – 16 de febrer de 1949
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
  Vicesecretari general de FET y de las JONS
16 de setembre de 1951 – 23 de febrer de 1956
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Premis
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 2 juliol 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 1r juny 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1956 – Diego Salas Pombo →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Governador civil de la província de Saragossa
Governador civil de la província de Santander
Governador civil de la província de Valladolid
– Juan Alonso-Villalobos Solórzano →
Governador civil
Modifica el valor a Wikidata

Tomás Romojaro Sánchez (Santander, 19 de maig de 1907-Madrid, 22 de juliol de 1980) va ser un polític espanyol que va ocupar llocs rellevants durant el franquisme, sent també procurador en les Corts franquistes.

Biografia[modifica]

Nascut a Santander en 1907, va fer estudis de magisteri en les universitats de Valladolid i Madrid.[1] «Camisa vella» de Falange, es va afiliar al Sindicat Espanyol Universitari (SEU) —on arribaria a dirigir la secció de Magisteri i les milícies—.[2] Després de l'esclat de la Guerra civil es va refugiar en l'ambaixada de Turquia, aconseguint posteriorment passar a la zona revoltada; enquadrat en el Bàndol revoltat, prendria part en diversos combats.[2] Amb la conquista de Santander va ser nomenat delegat de premsa i propaganda, i després del final de la contesa ocuparia la secretaria nacional del SEU.[2]

Després de la instauració de la Dictadura franquista, va exercir el càrrec de governador civil a les províncies de Santander, Valladolid i Saragossa.[3] Durant la seva etapa com a governador civil de Santander va haver d'enfrontar-se a la reconstrucció de la ciutat després del incendi de 1941.[4] Membre del Consell Nacional de FET y de las JONS, Romojaro ocuparia importants llocs dins del partit únic de la dictadura, arribant a exercir com a sotssecretari general de FET i de les JONS entre 1951 i 1956.[5][3] Seria destituït del seu lloc després dels fets de febrer de 1956, igual que el ministre-secretari general Raimundo Fernández Cuesta.[6] Després de la seva destitució, posteriorment exerciria el càrrec d'Inspector general d'Ensenyament Primari.[7]

Va exercir com a procurador a les Corts franquistes entre 1943 i 1977, de quals va arribar a ser Secretari primer.[8]

Va morir a Madrid el 22 de juliol de 1980.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sanz Hoya, 2008, p. 167-168.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Sanz Hoya, 2008, p. 168.
  3. ↑ 3,0 3,1 Bardavío, 1969, p. 143.
  4. ↑ Sanz Hoya, 2008, p. 169.
  5. ↑ Redondo, 1999, p. 1021.
  6. ↑ Fusi, 2015.
  7. ↑ López del Castillo, 2013, p. 495.
  8. ↑ Ortí Bordás, 2009, p. 117.
  9. ↑ «Esquela». ABC [Madrid], 23-07-1980, pàg. 69.

Bibliografia[modifica]

  • Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969. 
  • López del Castillo, María Teresa. Historia de la inspección de primera enseñanza en España. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2013. 
  • Fusi, Juan Pablo. Franco. Autoritarismo y poder personal. Barcelona: Penguin Random House, 2015. 
  • Ortí Bordás, José Miguel. La Transición desde dentro. Barcelona: Planeta, 2009. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). I. Ediciones Universidad de Navarra, 1999. 
  • Sanz Hoya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Santander y Torrelavega: Ediciones de la Universidad de Cantabria i Ayuntamiento de Torrelavega, 2008. ISBN 978-84-8102-486-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomás_Romojaro_Sánchez&oldid=33003894»