Tomasa Tito Condemayta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomasa Tito Condemayta
Biografia
Naixement1740 Modifica el valor a Wikidata
Acomayo Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1781 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
rave japonès Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionària Modifica el valor a Wikidata

Tomasa Tito Condemayta (Acomayo, 1740 - rave japonès, 18 de maig de 1781) (nom complet: Ana Tomasa Tito Condemayta Hurtado de Mendoza) va ser una de les principals líders en l'aixecament indígena contra els governants colonials espanyols sota la direcció de Túpac Amaru II al segle xviii al Perú. Va ser cacica del poble d'Acos a la dècada del 1770,[1] la governanta més poderosa de la seva regió. Va estar casada amb l'espanyol Faustino Delgado.[2]

Va ser una precursora de la independència hispanoamericana. Va tenir un important paper en la història del Perú i va participar en la rebel·lió de Tinta.[3] Durant la revolta, va exercir com a estratega i oficial militar. Va ser executada pel seu paper a la rebel·lió junt amb Túpac Amaru II, la seva esposa Micaela Bastidas Puyucahua i el seu fill Hipólito Condorcanqui Bastidas.

Biografia[modifica]

Tomasa Tito Condemayta va néixer el 1729 en una família noble inca en una zona del Perú que ara és la província d'Acomayo, a la regió de Cusco.[4] Els seus pares eren Sebastián Tito Condemayta, curaca de l'ayllu Tito Condemayta i padrí de Tupac Amaru II, i d'Alfonsa Hurtado de Mendoza.[2][4][5] Les fonts proporcionen informació contradictòria sobre la seva vida domèstica. En una obra del 2005, l'erudit David Garrett va declarar que estava casada amb Tomas Escalante i que li va donar una filla, que es va casar amb el cacic de Papres, Evaristo Delgado.[5] En un article del 2008, Garrett afirmava que estava casada amb Faustino Delgado.[6]

Inusualment per a la zona, l'ayllu Tito Condemayta va adoptar una antiga regla hereditària, i Tito Condemayta la va convertir en cacica del seu poble després del seu pare,[7] convertint-se en la dona més poderosa de la regió.[5]

La rebel·lió[modifica]

Quan Túpac Amaru II i la seva esposa Micaela Bastidas Puyucahua van iniciar una rebel·lió contra el domini espanyol al Perú el 1780, Condemayta va deixar el seu marit i els seus fills per unir-se als rebels a Tinta.[8][9] La seva participació a la rebel·lió no va ser aceptada per alguns dels seus familiars, ja que el seu gendre, Evaristo Delgado, es va mantenir fidel a la Corona Espanyola.[5]

Condemayta va tenir un paper important en la rebel·lió.[10]Juntament amb Amaru, va mobilitzar dones indígenes per a la revolta. Va ser una estratega militar i també un oficial que dirigia el seu propi batalló de dones.[11][12] Com a dona rica, també va ajudar a finançar la rebel·lió, subministrant plata i subministraments essencials.[13][14] A la batalla de Sangarará, un exèrcit de dones sota el comandament de Condemayta va derrotar un exèrcit espanyol. També va liderar la defensa reeixida del pont Pillpintuchaka del riu Apurimac contra els espanyols que s'apropaven.[11][15] Milers de dones van lluitar fent servir fones i fletxes contra soldats espanyols amb armadures. Sota el seu comandament, les seves tropes van mantenir el pas Pilpinto durant més d’un mes.[14] El 1781, la fortuna va afavorir els espanyols, molt millor armats, i el 7 d'abril Condemayta va ser capturada, juntament amb Túpac Amaru II, Micaela Bastidas i els seus fills Hipólito i Fernando.[16][17]

El 18 de maig de 1781, Condemayta va ser executada després de greus tortures juntament amb Túpac Amaru II, Micaela Bastidas i el seu fill Hipólito Condorcanqui Bastidas a la plaça principal de Cusco. Va ser l'única noble nativa executada al costat del líder rebel.[5] Després de ser asfixiada lentament amb un garrot vil,[18] va ser penjada per assegurar-se que estava realment morta.[16] El seu cos va ser esquarterat per ser dispersat per les autoritats colonials en diversos pobles de la zona, mentre que el seu cap va ser empalat junt amb el de Túpac Amaru a la plaça d'Acos per evitar qualsevol intent futur de rebel·lió.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Angelis, 1836, p. 40.
  2. ↑ 2,0 2,1 Actas del Coloquio Internacional, "Túpac Amaru y Su Tiempo." Comisión Nacional del Bicentenario de la Rebelión Emancipadora de Túpac Amaru (Perú), 1982. p. 335
  3. ↑ «Proponen declarar a Tomasa Tito Condemayta como precursora de la independencia» (en castellà). El Peruano, 17-06-2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cohen Suarez, 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Garrett, 2005, p. 105, 183, 219.
  6. ↑ Garrett, 2008, p. 547-581.
  7. ↑ «La cacica de Acos» (PDF) (en castellà). El Comercio, 09-05-2010. Arxivat de l'original el 2021-10-17 [Consulta: 27 octubre 2021].
  8. ↑ «Mociones de Orden del Día. Saludo» (PDF) (en castellà). Congreso de la República del Perú.
  9. ↑ Murúa, 1946, p. ii.
  10. ↑ Kellogg, 2005, p. 85.
  11. ↑ 11,0 11,1 Silverblatt, 1987, p. 123.
  12. ↑ Marquez, Humberto «Latin America: Women in history: more than just heroines. Interpress Service» (en anglès). Business Insights: Global, 09-09-2009.
  13. ↑ Andrusz, 2013.
  14. ↑ 14,0 14,1 Lipsett-Rivera, 2004.
  15. ↑ Brewster, 2005, p. 20-35.
  16. ↑ 16,0 16,1 Walker, 2014.
  17. ↑ Lema Tucker, Linda «Tomasa Tito Condemayta, la cacica indómita» (en castellà). Diario UNO, 01-10-2017. Arxivat de l'original el 2021-10-17 [Consulta: 27 octubre 2021].
  18. ↑ «Tomasa Tito Condemayta: la indómita cacica que arrasó al yugo español» (en castellà). Diario La República.
  19. ↑ Cohen Suárez, 2016, p. 158.

Bibliografia[modifica]

  • Adams, Jerome R. «The Revolt of the Incas». A: Notable Latin American Women. Twenty-Nine Leaders, Rebels, Poets, Battlers and Spies (en anglès). Jefferson (Carolina del Nord): McFarland & Co, 1995. 
  • Andrusz, C. Micaela bastidas A silenced leader (Order No. 1539792 (en anglès), 2013.  Disponible en ProQuest Dissertations & Theses Global. (1415446200)
  • Angelis, Pedro de. Colección de Obras y Documentos relativos a la Historia antigua y moderna de las provincias del Río de la Plata: Descripción de las Misiones, al Cargo del Colegio de Nuestra Señora de Los Ángeles de la Villa de Tarija. 5. Imprenta del Estado, 1836. 
  • Brewster, C «Women and the spanish-american wars of independence: An overview» (en anglès). Feminist Review, 2005.
  • Cohen Suarez, Ananda. Heaven, hell, and everything in between : murals of the colonial Andes (en anglès). Austin: University of Texas Press, 2016. ISBN 9781477309544. OCLC 916685000. 
  • Garrett, David T. Shadows of empire: the Indian nobility of Cusco, 1750-1825 (en anglès). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2005. ISBN 052184634X. OCLC 57405349. 
  • Garrett, David T. 'In spite of her sex:' the Cacica and the politics of the Pueblo in late colonial Cusco (en anglès). 64(4). The Americas, abril 2008. DOI 10.1353/tam.2008.0045. 
  • Kellogg, Susan. Weaving the past: a history of Latin America's indigenous women from the prehispanic period to the present (en castellà). New York: Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198040422. OCLC 62268136. 
  • Lipsett-Rivera, Sonya. «Latin America and the Caribbean». A: A companion to gender history (en anglès). Blackwell Pub, 2004. ISBN 1405128895. OCLC 55771250. 
  • Murúa, Martín de. Los orígenes de los inkas, crónica sobre el antiguo Perú (en castellà). Librería e Imprenta D. Miranda, 1946, p. ii. 
  • Pacheco Farfán, Juvenal. Tomasa Tito Condemayta, heroína de Acos: hito histórico y paradigm de liberación de la mujer (en castellà). Cusco: JL Editores, 2008. 
  • Silverblatt, Irene. Moon, sun, and witches: gender ideologies and class in Inca and colonial Peru (en anglès). Princeton, N. J: Princeton University Press, 1987. ISBN 0691077266. OCLC 14165734. 
  • Vega, Juan José. Micaela Bastidas y las heroinas tupamaristas (en castellà). Lima: Ediciones Universidad Nacional de Educación, 1971. 
  • Villanueva, Baruc. Divagaciones históricas en la web (en castellà). 1. Chincha, Perú: AHC Ediciones Perú, 2004, 2006. 
  • Villanueva, Baruc. Divagaciones históricas en la web (en castellà). 2. Chincha, Perú: AHC Ediciones Perú, 2004, 2006. 
  • Walker, Charles F. The Tupac Amaru Rebellion (en anglès). Harvard University Press, 2014. ISBN 978-0674416383. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomasa_Tito_Condemayta&oldid=33154944»