Garrot vil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Execució amb el garrot a les Filipines el 1901.

El garrot vil és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort.[1] Consisteix en un collar de ferro que per mitjà d'un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia, alhora que el pot arribar a desnucar. La variant denominada catalana, inclou un punxó de ferro que penetra pel clatell i destrossa les vèrtebres cervicals del condemnat.[cal citació]

A Espanya s'introduí l'any 1820 per substituir la forca i hi restà vigent fins al 1978,[2] any en què amb la redacció de la nova constitució la pena de mort va ser abolida.[3] Aquest mètode d'execució també va utilitzar-se a diversos països de l'Amèrica Llatina i altres colònies espanyoles.

Els últims condemnats al garrot a l'Estat espanyol van ser l'anarquista català Salvador Puig Antich, a la Presó Model de Barcelona[4] i el delinqüent comú d'origen alemany Heinz Ches, a la de Tarragona. Van ser ajusticiats el 2 de març del 1974. En la pel·lícula Queridísimos Verdugos (1973), realitzada en la clandestinitat, Basilio Martín Patino documenta les pràctiques mortals durant el franquisme per mitjà d'intervius dels tres últims botxins, empleats del règim dictatorial.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garrot vil
  1. «Garrot vil». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Garrot vil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques» Art.15 Constitució Espanyola de 1978
  4. Marimon, Sílvia. «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara, 1 març 2014 [Consulta: 1 març 2014].
  5. Gloria Benito, «A propósito de Queridísimos Verdugos» (castellà) a: Encadenas, Revista de Cine.