Topall
Un topall[1] és un dispositiu fix generalment col·locat en vies ferroviàries terminals, que tenen la missió de detenir la circulació del tren, si per alguna incidència no s'hagués detingut abans.
Tipologia[modifica]
Els topalls poden ser de dos tipus: rígids o deformables. Si bé a RENFE els més estesos són els rígids, generalment de formigó i metàl·lics, cada vegada són més freqüents els topalls deformables del tipus de sabates de fricció. Quan un tren insuficientment frenat xoca contra aquest tipus de topall, el deforma empenyent-lo diversos metres. En aquesta carrera de detenció, el topall arrossega una sèrie de mordasses, les sabates de les quals subjecten fortament la capçalera del carril, funcionant així com a frens. L'energia cinètica del tren es transforma, per tant, en calor en les referides sabates, disminuint la seva velocitat fins a detenir-lo.
Aquestes instal·lacions ferroviàries d'absorció d'energia permeten detenir trens de 1200 tones, a velocitats de 10 km/h, sense que es produeixin danys de consideració sobre el passatge. Per això, aquest tipus d'instal·lació rep el nom de IFAE, acrònim d'Instal·lació Ferroviària d'Absorció d'Energia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Topall |