Trastorn d'ansietat
Tipus | trastorn cognitiu i malaltia |
---|---|
Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica |
Clínica-tractament | |
Tractament | psicoteràpia |
Medicació buspirona, prochlorperazine (en) , amobarbital, bromazina, Clorazepat, cidoxepin (en) , meprobamat, levomepromazine (en) , prazepam (en) , venlafaxina, oxazepam, clorpromazina, temazepam (en) , propranolol, clormezanona, halazepam (en) , midazolam, clordiazepòxid, sertralina, (RS)-hydroxyzine (en) , alprazolam, fluvoxamina, diazepam, maprotiline (en) , Nortriptyline, lorazepam, olanzapina, quetiapina, duloxetina, fluoxetina, paroxetina, clonazepam, risperidona, mirtazapine (en) , citalopram, escitalopram (en) i pregabalina | |
Classificació | |
CIM-10 | F40-F42 |
CIM-9 | 300 |
Recursos externs | |
OMIM | 607834 |
DiseasesDB | 787 |
eMedicine | med/152 |
MeSH | D001008 |
UMLS CUI | C0154455, C0003469 i C0376280 |
DOID | DOID:2030 |
El trastorn d'ansietat és un tipus de psicopatologia caracteritzat per l'experimentació recurrent de sentiments d'ansietat i por,[1] sovint davant situacions on no seria comú patir aquests sentiments de manera tan aguda. El seu origen pot ser genètic, induït per l'abús de drogues o un trastorn que apareix com a conseqüència d'altres desequilibris mentals. Pot afectar a més del 14% de la població al llarg de la seva vida,[2] essent més freqüent en dones que en homes
Tipus
Sovint es considera que en realitat es tracta d'una família de trastorns i no una única malaltia. Inclou el trastorn d'ansietat generalitzada, les fòbies, el trastorn de pànic, el trastorn obsessivocompulsiu, el trastorn per estrès posttraumàtic i el trastorn d'ansietat per separació (lligat al trastorn del lligam), tots ells amb diferents subtipus.
El que tenen en comú tots ells és l'estat d'agitació que sent la persona afectada davant situacions presents o futures, siguin reals o imaginades. Aquesta ansietat es tradueix sovint en símptomes físics que acceleren l'estat de por. Poden aparèixer en qualsevol edat, sovint amb un esdeveniment desagradable que faci de detonant.
Diagnòstic
Els atacs d'ansietat són el símptoma més evident del trastorn. Van acompanyats de mal de cap, taquicàrdia, sudoració excessiva i ocasionalment espasmes musculars. El sentiment de por (davant d'una situació jutjada com a amenaçadora però concreta) o ansietat (una situació de nerviosisme extrem sense que hi hagi sempre una causa identificable) apareixen durant aquests episodis i en estat de repòs. Pot haver-hi afectació de la libido, símptomes de depressió i estats de fatiga extrema. Els psiquiatres poden ajudar-se de tests com el Taylor Manifest Anxiety Scale o el Zung Self-Rating Anxiety Scale per diagnosticar el trastorn basant-se en les respostes de la persona afectada a un seguit de preguntes sobre la seva vida quotidiana i com reacciona en determinades situacions. Si el trastorn es sospita en nens, aquests qüestionaris són contestats pels pares o cuidadors.
Tractament
El seu tractament combina la medicació amb la teràpia psicològica. La teràpia inclou la identificació de les fonts d'estrès, un judici adequat sobre la seva gravetat i tècniques de relaxació, des de respiració i meditació fins a visualitzacions d'estats agradables que actuïn com a contrapunt. Es força al pacient a exposar-se gradualment a les situacions que li causen por perquè pugui anar superant-les, de manera que no s'agreugi el problema per evitació.
Els medicaments més usats són l'inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, la benzodiazepina i els MAOIs com ara la fenelzina. S'han administrar amb cura, ja que poden incrementar les tendències suïcides dels subjectes afectats.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trastorn d'ansietat |
- ↑ Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. American Psychiatric Association. (5th ed.). Arlington: American Psychiatric Publishing. 2013. ISBN 978-0890425558.
- ↑ Kessler RC, Chiu WT, Demler O, Merikangas KR, Walters EE (June 2005). "Prevalence, severity, and comorbidity of 12-month DSM-IV disorders in the National Comorbidity Survey Replication". Arch. Gen. Psychiatry 62 (6): 617–627.