Tremolí de cama blanca
Leccinum albostipitatum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Leccinum | ||||||||
| Espècie | Leccinum albostipitatum den Bakker i Noordel., 2005 | ||||||||
El tremolí de cama blanca (Leccinum albostipitatum) [1] també anomenat abró de cama blanca,[2] és un molleró més aviat rar, del grup dels mollerons alberencs o abrons, de l'ordre dels boletals.
Morfologia[modifica]
Bolet de solitari a gregari, barret d'hemisfèric en el jove a convex o planoconvex en madurar, de 8 – 25 cm de diàmetre; superfície de color taronja pàl·lid a taronja, de finament tomentosa a fibril·losa; marge excedent en el jove, caduc en l'adult formant grans flocs de més de 4 mm que es pleguen cap els porus
Tubs de groguencs a bru molt pàl·lid, brunencs al frec; porus de groguencs a bru molt pàl·lid, brunencs al frec.
Cama blanca, de cilíndrica a subclavada, peu amb marques blavoses quan es manipula; coberta d'aspres blancs en el jove, només bru vermellosos en l'adult.
Carn blanca, de grisenca a negrosa amb el temps; al frec primer vinosa, després grisenca i finalment negrosa; en el peu sovint blaveja.[3][4][2]
Hàbitat[modifica]
Des de l'estiu a la tardor; sembla preferir substrats silícics; de l'estatge subalpí al montà, només vora espècies del gènere Populus: trèmols, àlbers i pollancres.[3]
Comestibilitat[modifica]
Comestible, cal eliminar la cama.[2]
Comentaris[modifica]
Vegeu comentaris de tremolí (Leccinum aurantiacum).[5]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tremolí de cama blanca (Leccinum albostipitatum) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ Knudsen,, H.; Taylor, A.. in: Knudsen, H. & Vesterholt, J.(Eds.). Funga Nordica. Nordsvamp, 2008, p. 169-173.