Tribu xoixon Duckwater
._Gene_Thompson_(Mission)_and_Drew_Mike_(Piaute)._-_NARA_-_298645.jpg) Recollida de fenc | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 288[1] |
| Llengua | Xoixon, Anglès |
| Religió | Native American Church, religió tradicional tribal, Mormonisme, Cristianisme |
| Part de | Xoixon |
| Grups relacionats | xoixons occidentals. |
| Geografia | |
| Originari de | Nevada (EUA) |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Nevada) | |
| Coordenades | 38° 55′ 49″ N, 115° 42′ 37″ O / 38.930278°N,115.710278°O |
._John_Billy_(Piaute)._-_NARA_-_298646.jpg)
La tribu xoixon Duckwater és una tribu reconeguda federalment de xoixons occidentals[2] al centre de Nevada.[1] El seu autònim és Tsaidüka, que vol dir "menjadors de tule."[3]
Reserva[modifica]
La tribu Xoixon Duckwater té una reserva federal, la reserva índia Duckwater (38° 55′ 49″ N, 115° 42′ 37″ O / 38.93028°N,115.71028°O), al comtat de Nye (Nevada).[1] La reserva es va establir en 1940, quan la tribu va comprar els 3.272 acres (13,24 km²) de Florio Ranch i s'hi instal·laren 21 famílies.[4] Avui té aproximadament 3.815 acres (15,44 km²). En 1990, hi vivien 288 membres de la tribu.[1]
Història[modifica]
Tradicionalment aquesta banda xoixon, una tribu de la Gran Conca, durant l'estiu caçava vora Railroad Valley i vivien en cases amb forma cònica a les muntanyes a l'hivern. Caçaven ànecs, galls de plana, gossos de la planura, conills, marmotes, cérvols i altres peces de caça major.[4] Conreaven chenopodium i mentzelia.[5]
Els colons europeus-americans entraren a les seves terres durant tot el segle xix. El 1863 els colons i els xoixons occidentals van signar la pau amb el Tractat de Ruby Valley que estipulava que els colons blancs no s'establirien amb més terres xoixon.[6] Els membres de la tribu van trobar feina com a treballadors dels ranxos.[4]
La tribu va formar un nou govern sota la Llei de Reorganització Índia de 1934.[4]
Avui[modifica]
La tribu xoixoni Duckwater té la seu a Duckwater (Nevada). Es regeixen per un govern elegit democràticament, el Consell Tribal de cinc membres. El seu cap tribal és Virginia Sánchez, qui va succeir Jerry Millet.[7] La tribu té una oficina de salut mediambiental, un centre de salut i centre d'ancians.[4]
La llar d'infants Duckwater-Shoshone és una empresa tribal. Les llars d'infants conreen plantes nadiues en dos hivernacles, que usen en projectes de fitoremediació per a extraccions minaires. El Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units concedit la tribu tres beques per a restaurar el Crenichthys nevadae, una espècie amenaçada.[4]
Cada juny la tribu celebra el seu festival anual amb un powwow, barbacoa, jocs, i altres esdeveniments.[4] Aquesta és una continuació dels festivals tradicionals d'estiu convocats per la tribu, on es fan danses en cercle.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pritzker, 241
- ↑ Pritzker, 242
- ↑ Thomas et al, 282
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 "Duckwater Shoshone Tribe." Arxivat 2010-05-16 a Wayback Machine. Great Basin National Heritage Area. (retrieved 17 April 2010)
- ↑ Thomas et al, 267
- ↑ Thomas et al, 263
- ↑ "Tribal Governments by Area: Western." Arxivat 2010-04-12 a Wayback Machine. National Congress of the American Indians. (retrieved 17 April 2010)
- ↑ Thomas et al, 272
Notables membres tribal[modifica]
- Tina Manning (m. 1979), activista dels drets de l'aigua.
Bibliografia[modifica]
- Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
- Thomas, David Hurst, Lorann S. A. Pendleton, and Stephen C. Cappannari. "Western Shoshone." d'Azevedo, Warren L., Volume Editor. Handbook of North American Indians, Volume 11: Great Basin. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3.
Enllaços externs[modifica]
| Pobles no incorporats (unincorporated towns) |  | |
|---|---|---|
| Altres àrees no incorporades | Carvers · Crystal · Currant · Duckwater · Hadley · Mercury · Scotty's Junction · Sunnyside · Tybo · Warm Springs | |
| Reserves | ||
| Pobles fantasma | ||
