Tipula

Tipula

Tipula luna
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Diptera
Família	Tipulidae
Gènere	Tipula Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Tipula oleracea
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat amb	Tipula

La típula (Tipula) és un conjunt d'insectes de l'ordre dels dípters i al subordre dels nematòcers dins del regne animal. Forma part de la família dels tipúlids. Són insectes de cos prim i allargat que tenen les potes molt llargues. El fet que la típula sigui part de la família dels dípters no vol dir que hagi de picar. Molta gent s'espanta per la grandària d'aquest típul·lids, però és un mosquit inofensiu que no pica a les persones.

Morfologia

Arriben a mesurar uns 4 centímetres. Tenen una línia en forma de V al tòrax. L'abdomen està dividit en segments molt evidents. El cos és de color gris o marró. Tenen sis potes llargues i dues antenes curtes. Les ales són grans i s'hi poden apreciar bé les venes. Darrere del naixement de les ales posseeix dos òrgans estabilitzadors que fan possible que la típula giri. Les peces bucals han sofert una transformació i són apropiades per xuclar sucs. Les típules no tenen ocels (taca rodona de dos colors situades sobre les ales d'alguns insectes) ni tampoc fibló (agulló a l'abdomen dels insectes himenòpters aculeats que forma part de l'aparell injector de verí) a l'abdomen.

Ecologia

El cicle vital és holometàbol, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Com les femelles d'aquesta espècie no s'allunyen del seu lloc d'emergència, els ous tendeixen a ser dipositats en agregats sobre la superfície del sòl entre l'herba. Per a poder pondre els ous a terra o sobre altres materials, les femelles tenen l'abdomen en forma de punta. En dues setmanes els ous desclouen donant lloc a petites larves sense potes. Les larves, llargues i toves es desenvolupen lentament però es mantenen actives durant períodes de clima temperat, des de la tardor fins a l'hivern, alimentant-se de les tiges i arrels.

Presenta dimorfisme sexual podent-se diferenciar el mascle de la femella per la llargada de l'ala a l'abdomen, el nombre dels segments de les antenes i l'espai entre els ulls.

Des de principis de primavera creixen més ràpidament. A finals de maig o juny les larves han completat el seu creixement, llavors, deixen d'alimentar-se durant un curt període abans de passar a l'estat de pupa, que és una fase no alimentosa. Les pupes es troben en el sòl i es mouen a la superfície just abans que emergeixi l'adult.

S'alimenten de matèria putrefacta i matèria vegetal. La típula adulta gairebé no s'alimenta i de vegades absorbeix una mica de rosada, ja que la seva vida és curta. La seva larva s'alimenta exclusivament d'arrels. Les podem trobar a la major part d'Europa, en zones humides o mullades i properes a l'aigua. També viuen a camps amb abundants arbustos, jardins i parcs.

L'aparellament de la típula es fa en posició invertida, és a dir, mantenen una posició cua contra cua, la qual obliga a la rotació de l'abdomen en 180°.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipula