Ualabi de Parma
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Macropus parma Waterhouse, 1846 |
||||||||||||||||
El ualabi de Parma (Macropus parma) és una espècie de ualabi descrita originalment pel naturalista britànic John Gould el 1840. És una criatura tímida i críptica dels boscos esclerofil·les humits del sud de Nova Gal·les del Sud, mai no fou comú i, fins i tot abans de la fi del segle XIX, es cregué que s'havia extingit.
El 1965, uns treballadors de l'illa Kawau (a prop d'Auckland) que intentaven controlar una plaga de ualabis tammars introduïts (una espècie estesa i bastant comuna a Austràlia) quedaren astorats en descobrir que alguns dels animals no eren ualabis tammars, sinó una població miraculosament supervivent de ualabis de Parma - una espècie que es creia extinta des de feia molt de temps. S'aturà la tasca d'extermini mentre es capturaven exemplars i se'ls enviava a institucions d'Austràlia i arreu del món amb l'esperança que criarien en captivitat i que eventualment podrien ser reintroduïts al seu hàbitat natural.
[modifica] Referències
- ↑ Macropus parma. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN , edició 2008, consultada el 28 de desembre del 2008.
  |
Açò és un esborrany sobre diprotodonts. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
