Una jornada particular
| Una Giornata particolare | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ettore Scola |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Luciano Ricceri |
| Producció | Carlo Ponti i Richard Hellman (en)   |
| Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
| Guió | Ettore Scola, Ruggero Maccari, Maurizio Costanzo |
| Música | Armando Trovajoli |
| Dissenyador de so | Carlo Palmieri |
| Fotografia | Pasqualino De Santis |
| Muntatge | Raimondo Crociani |
| Vestuari | Enrico Sabbatini |
| Productora | Compagnia Cinematografica Champion (Roma), Canafox (Montreal) |
| Distribuïdor | CCFC (Compagnie Commerciale Française Cinématographique), 20th Century Fox Italia |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia Canadà |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 105 minuts |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Roma |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Roma |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
        | |
Una jornada particular (original: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.[1]
Argument
En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l’aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 8 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.
Tots els romans han deixat els seus habitatges per assistir a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d’allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.[2]
Repartiment
- Sophia Loren: Antonietta
- Marcello Mastroianni: Gabriele
- John Vernon: Emanuele, el marit d’Antonietta
- Françoise Berd: la conserge
- Patrizia Basso: Romana
- Tiziano De Persio: Arnaldo
- Maurizio Di Paolantonio: Fabio
- Antonio Garibaldi: Littorio
- Vittorio Guerrieri: Umberto
- Alessandra Mussolini: Maria Luisa
- Nicole Magny: la filla de l'oficial
Premis i nominacions
Premis
Nominacions
- 1977. Palma d'Or al Festival de Cannes
- 1978. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- 1978. Oscar al millor actor per Marcello Mastroianni
- 1978. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Marcello Mastroianni
Al voltant de la pel·lícula
Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.
La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.
Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d’Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), néta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.
Frase famosa
- Gabriele: « No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l’anti-llogater del sisè. »
Referències
- ↑ Una jornada particular
- ↑ «Una giornata particolare». The New York Times.
Enllaços externs
Una jornada particular a Internet Movie Database (anglès)
Una jornada particular a TCM Movie Database (anglès)
Una jornada particular a Allmovie (anglès)
Una jornada particular a FilmAffinity (anglès)
