Usuària:Sfolguer6359/proves

Gir dialògic de les ciències socials

El gir dialògic de les ciències socials proposa noves perspectives, com a un nou model a reflexionar, en relació a les metodologies, interaccions i altres consideracions que ocorren en les ciències socials. Actualment, les societats són cada vegada més dialògiques. Aquestes noves societats posen al descobert nous valors amb un gran impacte social. La metodologia diàlogica es fonamenta en una concepció que parteix de les actuacions contextualitzades dels diferents actors socials i de les diverses interaccions que succeixen, enteses com a productores de coneixement. S'ha de tenir en compte també, el creixement de les TIC. Els processos de globalització i les realitats cada vegada més plurals i diverses en què vivim estan augmentant la necessitat i la recerca del diàleg en tots els àmbits de la nostra vida. La modernitat dialògica permet la igualtat de diferències. Totes les persones conviuen des de la igualtat de drets, que reforcen i potencien la seva pròpia identitat. Zygmunt Bauman en el llibre "Modernidad Líquida" explica la diferència d'aquestes noves societats a les que fem referència, i diu que tot el que tenim és canviant i amb data de caducitat, en comparació amb les estructures fixes del passat.

Les ciències socials contemporànies exposen que en les societats actuals es questionen les relacions de poder implantades en altres èpoques, i demana un augment del paper del diàleg en la presa de decisions i la manera d'entendre la vida. El diàleg pren part en la resolució de conflictes. Les societats actuals venen determinades per l'anomenada societat de la informació. I la tendència dialògica adquireix i dóna poder als arguments de totes les persones, sense la necessitat de demostrar, només, els coneixements per mitjà dels experts.

L'adveniment de la societat de la informació, ha contribuït, entre altres coses al fet que es qüestionin les divisions socials anteriors, i s'obri la possibilitat perquè apareguin relacions cada vegada més orientades cap a la centralitat del diàleg.

Les dinàmiques dialògiques a les nostres societats afecten diferents esferes socials i es produeixen per diferents motius. És essencial que les ciències socials ofereixin teories i propostes adequades als problemes socials actuals. Si la societat és més diàlogica les teories socials han de respondre a aquesta realitat.. Aquestes dinàmiques estan englobades dins l'educació dialògica. L'aprenentatge dialògic, per tant, es basa en aprendre a partir d'un intercanvi continu d'experiències recolzades per activitats didàctiques. La realització d'aquestes activitats té els seus fonaments en els criteris de la metodologia participativa i aprenentatge grupal.

Educació dialògica

En moltes ocasions els professionals de l'educació aconsegueixen arribar a tots els àmbits d'actuació i fan que les iniciatives com l'educació dialògica siguin un camp a treballar de difícil implementació i en ocasions voluntària, de vegades s'otorguen el dret a no treballar-lo. D'aquesta manera, moltes institucions que avui en dia s'han burocratitzat i que van néixer fruit de les reivindicacions de la població i del diàleg, un cop institucionalitzades han posat barreres al fet que la població de la qual van sorgir, pugui intervenir.

En qualsevol acte didàctic es troben tres factors fundamentals: l'educant ( estudiant , alumne ) , l'educador ( docent ), i la matèria ( contingut) . Depenent de la manera en que aquests factors s'interrelacionen s'obtenen diferents estructures del fet didàctic. La primera centrada en l'alumne i en l'educador, i la segona , centrada en el què i el com de la utilització de la matèria.

Per parlar d'eduació dialògica, és clau entendre un paper actiu per part de l'eduacador i de l'educant, quan es posen en contacte ( diàleg) entre ells mateixos , mitjançant la matèria la qual es treballa . El contingut o "matèria", en aquest cas no és un simple bloc de coneixements , sinó una realitat sobre la que s'actua per transformar-la . En aquesta estructura, el lloc central l'ocupa el procés. Aquesta és l'acció transformadora que posa en interrelació els diferrents components de l'acte didàctic. Tot i que no s'ha de confondre , en aquest cas es veu com l'educant també ensenya i l'educador també aprèn.

"Ya no más un educador y un educando, sino un educador-educando y un educando-educador que aprenden juntos mediatizados por la realidad." Paulo Freire.

Característiques de l'educació dialògica

• Interacció equitativa o propera a l'equitat
• Interacció marcada per una estructura dialògica
• Continguts curriculars cosntruïts entre el docent i l'estudiant
• El criteri de l'alumne a de variar inversa i proporcionalment segons l'edat, degut a la maduració el subjecte

Per avançar cap una societat més dialògica és imprescindible la reestructuració educativa cap a nous models educatius democràtics i progressistes en els quals es tinguin en compte les propostes i opinions dels diferents agents culturals i les diferents variables que intervenen en el procés educatiu (educands i educandes, educadors, comunitat, barri, context social i cultural, etc.). És a dir, les teories socials i educatives tenen la tasca d'investigar i desenvolupar conceptes per entendre millor el món i la societat que ens envolta, però també tenen la responsabilitat de potenciar iniciatives i projectes innovadors i transformadors que estiguin a favor d'una igualtat de tots els grups culturals com passa en el cas de les Comunitats d'Aprenentatge, on s'oferta la metodologia dialògica com a principi i recurs educatiu.

Les ciències socials i educatives del segle XXI han de proporcionar esperitt crític, i han d'enlairar la veu dels teixits socials ja que a través de les seves accions i interaccions entre diferents cultures i sobretot de manera dialògica, transformen les pràctiques i les teories. La creació d'espais dialògics sorgeixen de les pràctiques de les persones. Espais que es veuen potenciats pel desenvolupament de teories crítiques basades en la comunicació i el diàleg que tenen en compte les pràctiques dutes a terme per totes aquestes persones en condicions d'igualtat.

Metodologia dialògica

Tertúlies dialògiques

Dins de la Metodologia dialògica es troben les tertúlies dialògiques, que són la construcció col·lectiva del coneixement i el significat en base al diàleg que existeix entre els participants de la tertúlia. El funcionament de tal es basa en els set principis d'aprenentatge dialògic.

A través de les tertúlies dialògiques es potencia l'apropament entre els components del grup sense cap distinció, ni edat, ni gènere, o cultura.

A cada sessió tots els participants exposen la seva interpretació sobre el treball realitzat previ a la tertúlia dialògica. Així, expressa en els altres membres de la tertúlia allò que més l'hi ha cridat l'atenció, o relacionant-ho amb altres diàlegs previs de tertúlies anteriors. A través del diàleg i les aportacions de cadascú, es genera un intercanvi que permet fer èmfasi en el que es basa la tertúlia. A cada sessió una persona de les participants assumeix el rol de moderadora, amb l'idea de afavorir una participació igualitària entre tots els participants.

Classificació de les tertúlies dialògiques

• Tertúlia literària dialògica (TLD)

• Tertúlia musical dialògica (TMD)

• Tertúlia artística dialògica (TAD)

• Tertulia matemàtica dialògica (TMaD)

• Tertúlia científica dialògica (TCD)

• Tertúlia Pedagògica dialògica (TPD)

Relats de vida quotidiana

Els relats de la vida quotidiana com a material biogràfic es diferencien dels altres mètodes dialògics com a les històries de vida o els relats de la mateixa. S'entén, com l'estudi d'un cas en el qual es reconstrueix la vida d'una persona a partir del relat de la seva pròpia vida, amb l'ajuda d'altres fonts d'informació (cartes personals, diaris, entrevistes o altres informats...). Per altra banda el relat de vida, es basa simplement en la narració del passat i del present que exposa la mateixa persona, sense cap altre font d'informació. El producte final és plasmar en una narració coherent la conversa.

Tenen com a objectiu una comprensió detallada del món de la vida i de les interpretacions que realitza l'autor de la seva vida quotidiana a partir de una relació dialògica. Els relats de vida quotidiana es basen principalment en l'estudi fonamental del moment actual que relata el narrador de la seva vida, més que en aspectes biogràfics.

Constitueix un procés cooperatiu d'enteniment i reflexió sobre el relat que fa el narrador i el que pot reflectir en base a les descripcions, de la seva pròpia realitat.

Entrevista dialògica

L’entrevista és un dels mètodes qualitatius d’obtenció d’informació més emprats, degut a que les dades que recull són a nivell més personal i directe, per tant es pot veure reflexada la intencionalitat, els sentiments i pensaments de la persona entrevistada en les respostes. La interpretació de l’entrevista es va formant en funció a la comunicació i relació dialògica que s’estableix entre l’entrevistador i el subjecte, així com el nivell de profunditat i implicació.

En la realització de les entrevistes en profunditat es porta a terme un procés basat en:

• Perfil de la persona entrevistada.
• Matèries i modalitats del contingut.
• Àmbits comunicatius inclosos.
• Estratègies comunicatives a detectar.
• Instruments i medis comunicatius que utilitza a persona.

Observació dialògica

L'observació dialògica es basa en la superació de l'observació tradicional, a partir de la introducció de las teories d'Habermas sobre l'acció comunicativa i l'aprenentatge dialògic de Freire.

L'opinió de les persones participants no compte, ja que es tracte de mantenir una distància clara entre el subjecte-investigador i els <<objectes>> investigats. L'observació participant té com a objectiu final una elaboració interpretativa que l'investigador realitza de la seva pròpia experiència.

La persona investigadora i el subjecte de l'observació dialògica comparteixen i parlen de les interpretacions que es van fent al llarg de l'observació. Igual que en els relats de vida quotidiana, la funció de la interpretació recau en la persona que està investigant.

"No sigamos dando respuestas a preguntas que no nos fueron hechas, sin subrayar a los alumnos la importancia de la curiosidad." Paulo Freire.