Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Vielha
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La Central hidroelèctrica de Vielha està situada a la població de Vielha, a la comarca de la vall d'Aran. Forma part d'una cadena de salts hidroelèctrics del Garona aranès. Fou construïda per la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices i s'inaugurà el 1947.
La central no té capacitat de regulació d'aigües, essent la seva única funció la de producció d’energia hidroelèctrica.
Actualment (2020) les instal·lacions són operades per Endesa, filial de la societat italiana Enel.
Concessions hidroelèctriques[modifica]
Lluís Rouvière i Bula era un enginyer industrial barceloní que va sol·licitar la concessió de 14 salts hidroelèctrics a la Vall d'Aran, essent publicada la seva sol·licitud el 10 d'agost de 1900 en el Butlletí Oficial de la província de Lleida.[1] Rouvière morí el març de 1904.[2] La seva vídua, Sebastiana Gómez, els traspassà al banquer madrileny Teófilo Benard, el qual establí contacte amb Emili Riu i Periquet per dur endavant els projectes.
Les concessions van acabar en mans de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, companyia creada per Emili Riu. El 14 de maç de 1943 es publicava en el BOE la concessió a aquesta companyia de l'aprofitament hidroelèctric de la cadena de salts que formarien les central hidroelèctriques d'Arties, Viella i Benós.[3]
Components de la central[modifica]
Conca de captació i canalització[modifica]
La central és alimentada per una canal soterrat que s'inicia a la sortida de la central d'Arties, on un sifó li permet travessar el cau del Garona a una altitud de 1.153 metres. Al canal principal s'hi uneix un altre canal de 611 metres de longitud amb aportacions del riu Garona i del riu Valarties. Amb tot aquest cabal el canal es dirigeix cap el diposit regulador del salt de Vielha situat a una alçada de 1.150 metres, al qual hi arriba després d'un trajecte de 6.600 metres resseguint la carretera C-28.
Salt de Vielha[modifica]
La canonada forçada del salt té una longitud de 405 metres, i un diàmetre mig de 1,90 metres. El desnivell del salt és de 197 metres i el cabal màxim és de 7 metres cúbics per segon.
Generació[modifica]
L'aigua alimenta dos grups hidroelèctrics bessons. Cadascun té una turbina turbina Francis amb eix vertical, i un alternador que produeix electricitat amb un voltatge de 6.300 V i 12.500 kVA., treballant a 750 revolucions per minut.[4]
Transformació i transport[modifica]
La subestació elèctrica es compartida per les dues central hidroelèctriques. Compleix dues funcions:
- A través dels transformadors, adapta la tensió de l’energia elèctrica produïda per que el transport de l’energia pugui viatjar grans distàncies.
- Enllaça amb la línia d'alta tensió que transporta l'energia elèctrica cap a l'estació transformadora de la Central d'Arties.
Resum característiques i producció[modifica]
| Central hidroelèctrica de Vielha | |
| Any posada en marxa | 1947 |
| Construïda per | Sociedad Productora de Fuerzas Motrices |
| Operada per | Endesa |
| Salt | Vielha |
| Altitud | 1.150,00 metres |
| Desnivell | 197,00 metres |
| Longitud canonada forçada | 405,00 metres |
| Cabal d'aigua nominal | 7 metres cúbics/segon |
| Sala de màquines | |
| Altitud | 950,82 metres |
| Nombre de grups | 2 |
| Turbines per grup | 1 turbina Francis d'eix horitzontal |
| Potencia instal·lada per grup | 11 MW |
| Potència instal·lada total | 22 MW |
| Producció mitja total anual [5] | 75,9 GWh |
Mesura d'eficiència[modifica]
A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.
| Central Hidroelèctrica de Sant Maurici | |
| Mesures d'eficiència | |
| Potència mitja anual [a] | 8,66 MW |
| Factor de planta [b] | 0,3938 |
El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central de Vielha procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[6]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Aguas. 2134» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial Província de Lleida, Número 117, 10-08-1900, pàgina 337 [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Vielha». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concessió aprofitament hidroelèctric» (pdf) (en castellà). Maletín Oficial del Estado, número 73, 14-05-1943, pàgines 2.350 a 2.352 [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Sánchez Vilanova, Llorenç «"Era productora" des dera prespectiva deth temps» (pdf) (en aranès). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran, Segona època, número 3, juny 2002, pàgina 80 [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ La producció hidráulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 20 [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑